Què és: És un micromamífer molt abundant a tot Europa, també es troba al Nord d'Àfrica i a l'Oest d'Àsia. Sol viure en zones més rurals, com el seu nom d'origen grec indica, "Apo" que significa 'fora de' i "demos" que significa 'poble'. En aquestes zones poc urbanitzades és un bioindicador ja que és una espècie molt sensible a ambients contaminats.

Classificació: Dins del gènere Apodemus hi ha 21 espècies diferents, una d'elles extinta. A. sylvaticus a més compta amb quatre subespècies dins del territori ibèric (incloent-hi les illes Balears; a les Illes Canàries no hi ha presència). Hi hauria una cinquena subespècie fora de la península, a Ceuta i Melilla.

Morfologia: El ratolí de camp és un petit rosegador, un micromamífer que mesura entre 6,5 i 11 cm de longitud i el doble si s'inclou la cua. Com a rosegador que és, els seus incisius creixen contínuament i a part d'aquests, només en té 3 queixals (Fórmula Dentària = 1/1, 0/0, 0/0, 3/3). Tot el cos està embolcallat de pèl de color variable a la part superior, des de groc-vermellós en adults fins a gris en joves. La part ventral està clarament diferenciada i és de color blanquinós. La cua està recoberta per un pèl molt més fi i sempre és igual o més gran que la resta del cos. Les extremitats posteriors són molt més grans que les anteriors ja que està adaptat al salt. No hi ha dimorfisme sexual, és a dir la diferència de mida entre mascles i femelles no és significativa. Els ulls són grossos, foscos i molt prominents; El cap és gran i allargada; I les orelles, més grans que els ratolins del gènere Mus, ajuden a diferenciar-los.  A. sylvaticus pot presentar una taca groga a la gola, mentre que A. flavicollis (ratolí lleonat) presenta un collar groc a la gola. Un individu adult de 8,8 cm longitud sol pesar 23g, tot i que poden arribar fins als 35g els individus més grans. Per aquesta raó els excrements de ratolí es poden confondre amb excrements de cries de rata.

Cicle Biològic: És molt difícil establir un període de reproducció ja que aquest varia en funció del clima i de la disponibilitat d'aliment. En regions septentrionals s'intensifica a les estacions de tardor i primavera, mentre que en regions meridionals l'època reproductora inclou l'hivern (des de tardor fins a primavera) i només hi ha una parada estival. Les femelles construeixen el cau o seleccionen forats diversos (arbres, roques...) i el tapissen amb herba seca. Els mascles són polígams i recorren el seu territori buscant el nombre màxim de femelles amb les quals procrear. Les femelles presenten territorialitat durant l' època de cria, tot i que la resta del temps poden conviure amb altres individus. Tenen una taxa de fecunditat alta, poden tenir entre 1 i 3 camades anuals, tot i que el més normal és que n'hi hagi 2. El nombre de cries a cada camada varia enormement arribant a un màxim de 12, tot i que la mitjana és tenir entre 4 i 5 cries. Després d'uns 25 dies (mín. 20 – màx. 32dies) de gestació neixen les cries amb caràcter altricial: cegues, sordes, sense pèl i amb mobilitat reduïda. La lactància dura 3 setmanes i la maduresa sexual arriba als 2-3 mesos per als mascles i a partir dels 3 mesos en les femelles. Els individus joves (1r any) tenen un pelatge més grisenc, mentre que en els adults és més groc-vermellós amb el ventre blanc. La seva longevitat és de 18 mesos i rarament superen els 2 anys.

Comportament: El ratolí de camp és un bon nadador i un millor saltador, ja que té els seus quarts de darrere adaptats al salt. És d'hàbits nocturns o crepusculars, hora en què sol sortir a recol·lectar llavors, fruits i baies principalment, tot i que també pot menjar algun petit invertebrat i brots tendres de plantes. No hibernen ni experimenten letargia en els mesos freds, sinó que s'alimenta de les reserves emmagatzemades. S'ajuda molt de les potes davanteres per alimentar-se, agafant els fruits amb les potes mentre els recolza al pit, i girant-los per obrir-los amb la boca, com si fos un obrellaunes. La seva dieta omnívora es basa en llavors i fruits, tot i que s'adapta al que li aporta el medi. Com els lagomorfs (conills), les cries de ratolí practiquen la coprofagia (ingesta de femta), en aquest cas de la mare, per tenir una font de vitamina B 12 i una flora bacteriana que els possibiliti digerir la cel·lulosa. Sol ser una espècie sociable i gregària a excepció de l' època de cria, en la qual les femelles presenten una alta territorialitat i agressivitat. Les femelles són les encarregades d'excavar el niu ja siguin galeries poc profundes, esquerdes o forats naturals. Normalment excavaven diferents galeries (entrades) que conflueixen en una càmera niu central, esfèrica i recoberta amb restes vegetals. Si hi ha una bona cobertura vegetal com fulles mortes, molsa o palla també hi poden fer el niu. Cada ratolí cobreix entre 0,2 i 3,7 hectàrees de terreny i tot i que no fan marcatge del territori amb orina sí que disposen de glàndules exocrines (glàndula cabal) i endocrines que produeixen secrecions oloroses.

Hàbitat i Distribució geogràfica: La seva distribució ocupa tot Europa, incloent-hi les illes de la Mediterrània, i també ocupa Àsia menor (Turquia) i el nord d'Àfrica. Tot i que pot ocupar un ampli espectre de biòtops, el seu preferit és el d'un clima trempat humit i amb moderada cobertura vegetal, on es pugui amagar dels depredadors. En podeu trobar des del nivell del mar fins als 2000m (o més) d'alçada, en regions subalpines. De tots els biòtops, prefereix les zones boscoses i/o arbustives, i dins d'aquest, les àrees marginals. La seva àmplia distribució és gràcies a la seva gran plasticitat adaptativa, ja que no té requeriments estrictes, ni climàtics ni alimentaris. De fet, en alimentar-se de llavors i viure als marges dels boscos, ajuden a l'expansió d'aquestes. La presència d' A. sylvaticus indica un entorn no contaminat i poc urbanitzat.

Importància Sanitària i Riscos: Afectat tant per endoparàsits com per ectoparàsits, destaquen els helmintos (tremàtodes, cèstodes i nemàtodes), que poden afectar tant l'home com altres animals. La seva activitat també pot produir danys a l'agricultura, tot i que normalment no ocasiona grans pèrdues econòmiques, això dependrà de l'abundància d'aquesta espècie en l' entorn.

Plaga: Tot i que no hi ha gaires estudis sobre la seva densitat poblacional, sabem que és una de les espècies més abundants per la seva alta aparició en egagròpiles (boles formades per restes alimentàries - ossos i pèl - d'algunes aus). La seva densitat poblacional varia des d'1 a 50 individus/Ha. Les altes densitats poblacionals no només afecten de per si, sinó que també poden atreure els seus depredadors naturals, que poden ser mamífers carnívors, ofidis, aus rapinyaires, i fins a senglars, garses o cigonyes.