Què és: com el seu nom indica és el ratolí més comú que hi ha, la seva distribució és pràcticament mundial i habita en zones rurals o poc urbanitzades.

Classificació: com que la seva distribució és mundial és més fàcil trobar subespècies, ja que es van especialitzant segons les regions que habiten. S’han acceptat 5 subespècies i n’hi ha quatre més per determinar.

Morfologia: És un rosegador de mida petita i d’aparença gràcil, amb un pes corporal entre els 10 i els 25g. Els adults presenten una coloració variable: gris fosc o gris marró a la part dorsal i una altra més clara a la part ventral. Poden tenir una línia clara que delimiti tots dos colors, o potser aquesta línia estigui difuminada, fent un canvi gradual. El cap presenta un morro punxegut, ulls petits i negres i orelles petites i arrodonides. La cua està recoberta d’anells escamosos d’entre els quals surten pèls curts i fins. La cua és llarga, més o menys de la mateixa longitud que el cap i el cos junts. El ratolí domèstic només es pot confondre amb els individus joves de rata grisa (Rattus norvegicus) o de la rata negra (Rattus rattus). Els excrements són dispersos, compactes, amb forma de cilindre i mesuren de 3 a 6 mm de longitud.

Cicle Biològic: Els ratolins mascle criden les femelles amb ultrasons d’una complexitat semblant a la del cant dels ocells. Després de la còpula, la femella desenvolupa una estructura vaginal que impedeix una còpula posterior. El període de gestació és entre 19 i 21 dies, i tenen entre 3 i 14 cries. Una femella pot tenir entre 5 i 10 parts cada any. Els ratolins silvestres solen viure un any de mitjana per la gran depredació a què estan sotmesos. En captivitat poden viure fins a tres anys.

Comportament: De vegades fa nius. Viu tant a exteriors com a interiors, però mai a les clavegueres. Construeix el niu generalment al voltant de materials emmagatzemats. Pot escalar fàcilment. Quan menja, lluita o s’orienta, es recolza únicament a les potes posteriors i s’equilibra recolzant-se a la cua. Els ratolins comuns són més actius al crepuscle o a la nit. Són territorials i un mascle dominant acostuma a viure amb diverses femelles i els ratolins joves. S’alimenten principalment de matèria vegetal, però accepten carn i productes lactis. Beuen aigua, però en necessiten molt poca i aprofiten la continguda als aliments. Els ratolins tenen por de les rates, que els poden matar i menjar parcialment, per això, rates i ratolins no acostumen a viure junts.

Hàbitat i Distribució geogràfica:  La seva àrea de distribució original era bàsicament Europa i part d’Àsia, encara que al llarg dels segles ha estat introduït a Amèrica del Nord, les costes d’Amèrica del Sud, Sud-Àfrica i Oceania. De manera que, excloent-ne els pols, l’Amazones i Àfrica central, la seva distribució és mundial. És predominantment un comensal que pot viure a qualsevol lloc on pugui trobar menjar. Generalment habita als marges de pedra o entre la vegetació herbàcia, a la vora dels camps de cultiu, on hi hagi aigua disponible.

Importància Sanitària i Riscos: Els ratolins no generen una problemàtica tan important com la rata grisa (Rattus norvegicus) o la rata negra (Rattus rattus); no obstant això, com la resta de rosegadors, són reservoris naturals d’organismes infecciosos. Aquests organismes patògens, si es transmeten a l’home i/o a animals domèstics, poden provocar diverses malalties com el tifus (transmès a través de les puces i possiblement a través d’excrements i orina), diverses febres (transmeses per mossegades de ratolins o a través de paparres), el Hantavirus (per la presència d’orina de ratolins en aigua o en aliments), o la salmonel·losi (per contaminació d’excrements de ratolins).

Plaga: En zones més rurals és habitual trobar ratolins, encara que si aquests proliferen massa, és possible que entrin a casa nostra i s’acomodin als nostres sofàs, matalassos, cuines,... escampant els seus excrements i orina per les nostres cases. De manera que és recomanable mantenir un control d’aquesta espècie.