Què son: Scleroderma domestica, Sclerodermus domesticus o Scleroderma domesticum, sense nom comú conegut, és un petit insecte de la família de les vespes, d’uns 4mm de llarg i de color negre-marronós. La femella produeix unes picades molt doloroses en humans.

Classificació: Pertany a l’ordre dels himenòpters, com les formigues o les vespes. Forma part dels Behtylidae, una família de vespes amb fibló, tot i que s’assembla més a una formiga. Scleroderma és un gènere amb moltes espècies, tot i que la més comuna i estudiada és la  domestica. ¿Perquè una sola espècie té tants noms? El nom original i més antic és Scleroderma domestica, on encara se l’anomena així a Espanya. A Italia se la coneix com a Scleroderma domesticum, i a Anglaterra com a Sclerodermus domesticus per a poder diferenciar-la del fong Scleroderma. A part, moltes vegades es confon amb una malaltia anomenada escleroderma (esclerosi sistèmica) que provoca l’enduriment de la pell i teixit connectiu.

Morfologia: De 2 a 5mm com a màxim de llargada, recorda a les formigues, però l’extrem distal del seu abdomen és més punxegut. És on les femelles tenen un fibló ovopositor pel qual injecten el verí (causants de les picades urticants i doloroses en humans) i dipositen els ous (a dins i fora de les larves dels corcs). Els mascles no tenen fibló però sí ales, i rarament es veuen.

Cicle Biològic: El cicle comença amb la femella que injecta verí sobre una larva d’anòbid (corc) a l’interior d’una galeria de la fusta. Al mateix temps, la femella diposita entre 6 i 8 ous, que s’alimentaran de la larva d’anòbid. La femella té cura de la seva prole, cosa infreqüent en insectes. Els ous passaran a larves, a pupes i finalment a adults, els quals sortiran a la superfície. Si una femella i un mascle es troben, podran reproduir-se sexualment. Si no, la femella podria reproduir-se assexualment per partenogènesi.

Comportament: Són parasitoids d’altres insectes, això vol dir que les larves de l’escleroderma viuen i s’alimenten a sobre (ectoparasitoid) o a dins (endoparasitoid) de les larves dels corcs. Són predadors i tenen activitat diürna (tot i que també hi ha gent a qui han picat de nit).

Habitat i Distribució Geogràfica: Són cosmopolites i habiten allà on tinguin aliment (larves d’anòbids principalment), preferentment en climes temperats. La majoria de casos es troben a dins de les cases, a fusta antiga parasitada per corcs. Si estan a l’exterior es troben en troncs i soques.

Característiques importants:

• Les picades són molt doloroses i urticants. Fan una clara marca a la pell i moltes vegades es confonen amb reaccions al·lèrgiques. Els efectes de la picada solen durar unes dos setmanes, tot i que la marca vermellosa a la pell, pot durar una mica més (fins a 6 mesos).

COM LES CONTROLEM: Es pot realitzar una fumigació o una polvorització per controlar aquesta plaga temporalment. Degut a que són paràsits del corcs, el més indicat és eliminar la plaga de corcs amb el que també eliminen aquest insecte.