Rata negra, rata dels vaixells o rata traginera
Rattus rattus
rata-negra-barco

Descripció:

Què és: Originària de la Índia, es va estendre arreu del món (excepte pols i deserts) mitjançant el transport dels homes, com ara vaixells, al conquerir nous territoris. A la península ibèrica trobem tres variants geogràfiques diferents, tot i essent la mateixa espècie. Els morfotips són: rattus (Galicia i serralada cantàbrica), frugivorus(ocuparia pràcticament la totalitat de la península) i alexandrinus (Centre i Sud peninsular). A Ceuta sí que trobem una subespècie anomenada Rattus rattus nericola.

Classificació: Dintre de l’Ordre Rodentia trobem unes 2280 espècies, de les quals, entre 56 i 65 pertanyen al gènere Rattus. Dintre d’aquest gènere, sobresurten dos espècies, tant per la seva àmplia distribució com per la seva abundància: Rattus rattus i R. norvegicus.

Morfologia: El seu aspecte és força semblant al de la rata grisa, però hi ha diverses característiques que la diferencien. El cos segueix sent compacte i robust, però menys que el de la rata grisa. Cap i cua mesuren entre 16 i 23 cm, tot i que també es poden trobar individus de 9,5 cm. La cua mesura igual o més que el cap i el cos junts, normalment entre 17 i 25 cm, tot i que en individus més petits pot mesurar 11,5 cm. El pes total de l’animal està entre els 135 i 250 g, on els mascles solen ser lleugerament més grans que les femelles. El pelatge del cos per al morfotip rattus sol ser negre o gris fosc a la part dorsal, mentre que a la part ventral és més clar com ara blanc-crema, gris fosc o el més habitual: gris clar. Els morfotips frugivorus i alexandrinus presenten coloracions dorsals més vermelloses. La cua la trobem igualment fosca, amb escates en forma d’anell i amb poc pèl. El musell és més punxegut que el de la rata grisa, els prominents ulls són foscos i vius i les orelles, gairebé sense pèl, són més grans que les de la rata grisa. Si les dobleguem cap endavant, arribarien a la vora de l’ull. Les potes anteriors tenen 4 dits (polze atrofiat), metre que les posteriors en tenen 5. Les femelles tenen 5 parells de glàndules mamàries: 2 parells pectorals i 3 parells inguinals. La seva formula dentaria és: (1/1, 0/0, 0/0, 3/3), això fa un total de 16 peces dentals. Només tenen incisius i molars, no disposen d’ullals ni premolars i l’espai que queda entre mig de les dents, s’anomena diastema. Els incisius són de creixement continu i per llimar-los necessiten rossegar, d'aquí el nom de l'Ordre al qual pertanyen, Rodentia (Rossegadors). Els molars (queixals) tenen protuberàncies arrodonides que recorden a una mora, i per això s’anomena la família dels múrids (Muridae).

Cicle Biològic: Mamífers vivípars, solen tenir un nombre parell de cries que va entre 5 i 18 (normalment 7-8) nous individus en cada ventrada. Cada any solen tenir entre 5 i 6 ventrades i tot i que excepcionalment poden arribar als 5 anys d’edat en captivitat, en medi salvatge normalment no superen l’any de vida i rarament arriben als 2-3 anys . Les cries de 5-6 g, al néixer són cegues, sordes i sense pèl, obren les orelles la primera setmana de vida i els ulls a la segona setmana, quan ja s’alimenten de sòlids portats per la mare. A les 3 setmanes, passat el període d’aprenentatge, ja poden viure sense la llet materna tot i que s’alimenten de la mare durant un mes aprox. Durant aquest període és quan comencen a sortir del cau per valdre’s per sí sols. A les 5-6 setmanes ja arriben a la maduresa sexual, on començaran els seus cicles sexuals: cada 4-6 dies tindran un zel de 9-24h. Les femelles d’un grup poden arribar a copular entre 200-400 vegades per assegurar la fecundació. La còpula dura uns pocs segons i donarà lloc a una gestació de 21-23 dies on el cicle tornarà a començar. Les femelles són poliestriques, això vol dir que tenen cicles consecutius, durant tot l'any, només en zones molt caloroses poden tenir un petit repòs estacional.

Comportament: A diferencia de la rata grisa, la rata negra és més habitual trobar-la en alçada (arbres, bigues, sostres, teulats....) i no pel terra. És especialista en enfilar-se i construeix el seu niu en buits de parets, golfes, arbres, nius d’aus abandonats, teulats....Sempre a una certa altura del terra, generalment construït amb branques i fullaraca, sol ser esfèric i només presenta una entrada. Té un excepcional sentit de l'equilibri i pot realitzar grans salts. En zones més silvestres pot arribar a instal·lar-se en la base dels arbres, amb les arrels com a protecció, però normalment ho fa en zones més tranquil·les, sense activitat humana i sobretot, sense presència de la rata grisa. No excava caus ni galeries i presenta menys por als objectes nous que la rata grisa. Són omnívores, tot i que principalment s’alimenten de fruita, nous, gra i verdures. També poden ingerir insectes, mol·luscs, i restes vàries, però en menor mesura. Els seus excrements són més tubulars i simètrics que els de la rata grisa, mesuren entre 0,9-1 cm aproximadament de llarg i 0,2-0,3 cm de diàmetre. Solen ser de color negre, ben fosc, tot i que depenent de l’alimentació pot variar. Com la rata grisa poden arribar a menjar un terç del seu pes corporal a diari. A diferencia de la rata grisa, la rata negra és més abundant en medis silvestres, mentre que la rata grisa és més urbanita. Amb la presència humana, sobretot en zones urbanes, la rata negra és més nocturna, mentre que en zones rurals o silvestres és més diürna. El seu grup social és més reduït que el de la rata grisa ja que el conformen uns 5-6 individus, això sí, seguim trobant els dominants i els dominats. Tot i així, les rates grises són més grans i agressives que les rates negres. De fet, les rates negres van acompanyar a l’home en les seves colonitzacions i en els seus assentaments a les ciutats i nous territoris. Va arribar a Europa en el s.VIII i va arribar a Amèrica en vaixells. Posteriorment, la rata grisa va anar expandint-se des del seu origen (regió Indo-Asiàtica) i allà on es trobava la rata negra, la expulsava de la ciutat per desplaçar-la a les rodalies o ,com a màxim, a zones altes de l'entorn urbà.

Hàbitat i Distribució geogràfica: Espècie nativa de la Índia, actualment la seva distribució és mundial (excepte als pols) i està molt lligada a l'activitat humana. A Europa està present en la majoria de països, tot i que és menys abundant als països escandinaus i més freqüent en la conca del Mediterrani. Tot i que la rata grisa l'hagi desplaçat del nucli urbà, la rata negra encara roman a les rodalies. És especialista en grimpar, fet que li permet compartir habitat amb la rata grisa, ja que no comparteixen el mateix biòtop, tot i que és estranya aquesta conjunció donada l’agressivitat de la rata grisa. En qualsevol cas, no habita llocs que superin els 1.000m d’altitud.

Importància Sanitaria i Riscos: Clarament la pesta bubònica, pesta negra o mort negra és el major temor quan es parla de rates. Tot i que avui en dia és una malaltia que ja està controlada, hem de recordar que encara no hi ha cura. Realment, la rata no transmet la malaltia, les responsables de la propagació de la malaltia són les puces de la rata. Les puces, que viuen i es transporten gràcies a la rata, són les que al picar-nos, poden infectar-nos amb el bacteri Yersinia pestis. Aquest bacteri provoca la pesta bubònica, que és la inflamació dels ganglis limfàtics, la pesta pneumònica si afecta més als pulmons, o rarament la pesta septicèmica si afecta a la sang. Si s’agafa en estadis avançats es pot tractar amb un còctel d’antibiòtics i al malalt cal aïllar-lo completament per evitar la propagació de la malaltia. En aquests casos la taxa de mortalitat és del 10%. Quan no hi ha tractament, la qual cosa és bastant habitual en les regions a les que sol afectar la malaltia, la taxa de mortalitat és altíssima, entre el 30 i el 90%. Si la persona arriba a morir, això passaria als 10 dies d'infectar-se. Al llarg de la història es coneixen 3 grans brots de pesta bubònica: El primer brot va afectar a l’Imperi romà durant 200 anys, durant els quals van perdre la vida el 25% de la població, uns 50 milions de persones. El segon brot va afectar a Europa a finals de l’edat mitjana, tot i que es va estendre en el temps, el pic més important només va ser de 6 anys, entre el 1347 i el 1353. En aquest cas la població europea va passar de 80 milions a només 30; entre un 30 i un 60% de la població mundial va morir. Els 4 següents segles van ser marcats per brots més localitzats a diferents ciutats d’Europa. Fins a arribar al tercer brot, a mitjans del segle XIX, on la Índia va perdre al llarg de 30 anys a 12,5 milions de persones. Lamentablement, Yersinia pestis no és l’únic patogen que les rates poden transmetre: Streptococcus pneumoniae, Corynebacterium kutsheri, Bacillus piliformis, Pasteurella pneumotropica, Streptobacillus moniliformis, Rickettsia sp., Triquinosi, toxoplasmòsi, leptospirosi, el tifus.... Aquests són alguns exemples dels bacteris, virus i paràsits on les rates poden funcionar com a vectors (no com a reservoris), sent moltes malalties incurables i algunes mortals.

Plaga: Ocasiona problemes econòmics i sanitaris. No només s'ha de tenir en compte la quantitat de malalties, que al estar estretament lligada a l'home facilita la transmissió d’aquestes, si no també els danys que provoquen a l’agricultura. A més, donat el retrocés que ha patit el conill en els darrers anys, les rates s’han convertit en una presa clau per altres tipus de depredadors com ara les aus rapinyaires, mustèlids, grans mamífers cànids i felins....

Tractament:

Existeixen diversos sistemes de lluita contra rosegadors, per el que valorarem la situació i triarem el tractament més adient a cada entorn i circumstància.

Tractament amb esquers raticides per ingestió

  • No requereix tancar la zona a tractar, ni retirar els aliments, ni fer-ho de nit.
  • No es un producte tòxic i és altament efectiu.
  • Variació periòdica de la matèria activa del producte per evitar problemes d’immunitat.
  • Tractament puntual o contracte anual: inspecció inicial, tractament de xoc i seguiment periòdic.
  • Utilització de raticides anticoagulants d’última generació. Aquests productes son d’efecte lent per evitar . la immunització i la putrefacció dels rosegadors. L’efecte lent del producte és també una mesura de seguretat per si hi hagués una ingestió accidental per part d’una persona o animal domèstic.
  • El raticida conté una substància amargant anomenada BITREX que ajuda a prevenir qualsevol possibilitat d’una ingestió per part de l’home.
  • El producte es col•loca en caixes de seguretat dissenyades específicament per aquest us en els llocs de pas i amagatalls dels rosegadors i sempre fora de l’abast del públic.
  • Per portar un control exhaustiu de la població de rosegadors i detectar immediatament una possible re infestació, és molt recomanable efectuar inspeccions periòdiques.

Tractament amb aparells de captura

  • Utilització d’aparells de captura amb atraient alimentari.
  • Disposem de diversos tipus d’aparells de captura( captura i mort immediata per un impacte físic, captura sense mort, per retirada de l’animal viu…). Triarem els més adients a cada zona i circumstància.
  • Revisió periòdica dels aparells i substitució si es necessari de l’atraient.
  • No requereix tancar la zona a tractar, ni retirar els aliments, ni fer-ho de nit.

Si creus que aquest és el teu problema, no dubtis, contacta amb el nostre equip d’experts.