Què és: Rosegador cosmopolita, originari de la Xina s’ha estès per tot arreu on hi visqui l’ésser humà (espècie sinantròpica) gràcies a la seva capacitat d’adaptació als diversos hàbitats. Aquesta espècie és habitual trobar-la tant a les ciutats com al camp, mentre que la rata negra, es sol observar més a zones rurals. La varietat albina és utilitzada als laboratoris per fer assajos clínics.

Classificació: Rosegador, de la família dels múrids, anomenats així perquè els queixals presenten uns tubercles arrodonits, que recorden a la fruita de la mora. Les 650 espècies de múrids es classifiquen en 140 gèneres diferents.

Morfologia: El cos és compacte, mesura entre 17-27cm entre el cap i el tronc, després cal afegir una cua d’entre 15-23cm. La cua no supera mai la longitud del cap i el cos. El seu pes oscil·la entre els 180-580g, essent els 280-415g el pes més habitual. El seu cap és massís, recobert de pèl fi, amb un musell més rom que el de la rata negra. Les seves orelles també són més curtes que les de la rata negra, si les dobleguem cap endavant, no arriben a cobrir els ulls. Els ulls són prominents, vius i generalment de color negre. El seu cos, robust i compacte sol ser dorsalment de color gris fosc o gris marronós i en els exemplars més vells pren coloracions vermelloses. Ventralment sempre és d’un gris més clar que el dors. Les potes davanteres tenen 4 dits, ja que el polze està atrofiat i les potes posteriors tenen 5 dits. Si dibuixem un cercle, la forma de la petjada entraria dintre i mesuraria uns 25mm de diàmetre. La cua està coberta d'escates circulars, en forma d’anell, i amb uns pocs pèls més curts que la resta del cos. A la cua també trobem aquesta doble coloració que veiem a la resta del cos, però de forma menys marcada. Les femelles solen tenir 12 glàndules mamaries, distribuïdes en 2 parells pectorals, 1 parell abdominal i 3 parells inguinals. La seva formula dentaria és: (1/1, 0/0, 0/0, 3/3), això fa un total de 16 peces dentals. Només tenen incisius i molars, no disposen d’ullals ni premolars i l’espai que queda entre mig de les dents, s’anomena diastema. Els incisius són de creixement continu i per llimar-los necessiten rossegar, d'aquí el nom de l'Ordre al qual pertanyen, Rodentia (Rosegadors). Els molars (queixals) tenen protuberàncies arrodonides que recorden a una mora, i per això s’anomena la família dels múrids (Muridae).

Cicle Biològic: Son mamífers vivípars, això vol dir que les femelles pareixen cries vives. Solen ser sempre un nombre parell de cries, normalment 8, però poden ser entre 1 i 16 cries. Després d'una gestació entre 20 a 24 dies, neixen les cries cegues i sense pèl. Les cries no obriran els ulls fins al 6è dia i la mare les alimentarà durant un mes. Poden tenir fins a 8 ventrades l’any, essent entre 5 i 6 la mitjana anual Les cries arribaran a la maduresa sexual (seran fèrtils) a partir de les 11 setmanes. La còpula no dura més de 2-3 segons. Poden viure fins a 3 anys, tot i que la majoria no supera l’any, ja que moren abans.

Comportament: És omnívora, tot i que prefereix aliments rics en proteïnes i fècules d'origen vegetal com ara cereals o llavors. També pot menjar carn, cucs, peixets, insectes..... fins i tot cartró i ossos. Durant les estacions de primavera i estiu pot arribar a menjar ous, pollets, petits mamífers, insectes, gripaus, granotes.... És un depredador voraç que pot arribar a ingerir un terç del seu pes corporal a diari. Normalment sempre deixa restes de menjar rossegat, o no ingereix per complert a les seves preses, de manera que deixa un rastre per allà on passa. És d'hàbits nocturns, tot i que en zones tranquil·les i amb baixa activitat també se la pot veure de dia. També cal destacar que és molt bona nedadora i pot, inclús, bussejar sense problemes. Tot i que pot trepar als arbres, no és tan àgil en aquest ambient com la rata negra, ja que prefereix el terra per desplaçar-se. La seva principal característica és la seva capacitat d'adaptació al medi, és a dir, és capaç de modificar la seva conducta, habitat.... per adaptar-se al medi que l’envolta. Viu en grups socials i les colònies que formen poden variar molt en el nombre d'individus que el conforma. Al ésser una espècie gregària, cada individu forma part d’un grup jeràrquic i disciplinat. La seva jerarquia és complexa, ja que trobem el grup dels dominants i el dels dominats i dintre de cadascun d’ells hi ha diversos rangs de poder. Freqüentment hi ha conflictes i a vegades tenen veritables guerres entre dos grups. És una espècie molt desconfiada dels objectes que no coneix i poden arribar a passar molts dies fins que decideix aproximar-se a investigar la novetat, com ara els porta esquers, per tant s’han de manipular amb certs coneixements. El seu principal enemic és l'ésser humà, tot i que també pot ser depredada i perseguida per guineus, aus rapinyaires, mustèlids (fures, visons, martes....) i gats. Té una oïda i olfacte excel·lents, la qual cosa la fa encara més esmunyedissa, d’altra banda, habituada a viure de nit, no ha desenvolupat gaire la visió. Els sons que emet, pot ser un crit agut, sobretot quan es baralla amb algun congènere que sol ser per temes jeràrquics, o bé un so més greu, semblant a un grunyit quan se sent amenaçada i/o acorralada. Els excrements solen estar agrupats en latrines més o menys habituals, tot i que també els podem trobem de forma dispersa. Tenen forma tubular, amb un extrem arrodonit i l’altre més afilat. De llarg mesuren entre 1,2 –1,7 cm i 0,6 cm de diàmetre.

Hàbitat i Distribució geogràfica: Originaria de la regió Indo-Asiàtica, actualment és cosmopolita i se la troba arreu del món, excepte als pols i als deserts. Tot i que s’ha adaptat bé a una gran diversitat d'habitats, està estretament lligada a l’home i a la necessitat d’un grau elevat d’humitat o bé una font d'aigua propera. Hi ha individus que habiten dins dels edificis mentre que altres s’assenten a l’exterior. A les grans ciutats envaeixen el clavegueram, soterranis, cellers i qualsevol forat sota terra en el qual es puguin amagar. També són molt habituals als ports. A les zones rurals se les troba properes a les granges, sitges de gra, camps de conreu, d’hortalisses, d’arròs.... poden arribar a provocar danys greus als cultius. Al camp excava xarxes de túnels i coves, on viu el grup jeràrquic (colònia amb un mascle i diverses femelles amb les seves cries) al qual pertany. Com més gran és el grup, més gran és l'orifici del cau i major nombre d’orificis trobem. L’entrada del cau sol estar en una zona de terreny amb pendent i és reconeix fàcilment per el cúmul de terra dipositat al costat. Les galeries solen estar a uns 40-50 cm de profunditat i per la construcció del niu poden fer servir qualsevol tipus de material: tela, plàstic, restes vegetals, paper, palla....

Importància Sanitaria i Riscos: Transmet malalties greus, com infeccions per Hantavirus, leptospirosi, criptosporidiosi, febre hemorràgica viral i febre Q. És una de les plagues de mamíferes més importants. En molt pocs casos, les seves puces han transmès la pesta bubònica, que és generalment transmesa per les puces de la rata negra.

Plaga: Aquesta espècie té característiques de plaga, ja que un cop arriba a un determinat lloc, la seva presencia es fa notar. Rossega aliments, diversos materials com teles i cartrons, fent-los malbé. A part de les malalties (Zoonosi) que pot arribar a transmetre als humans a través dels aliments rossegats, les seves puces, els llocs on diposita els excrements.... A més també es reprodueix relativament ràpid, ja que les femelles assoleixen la maduresa sexual a les 5-6 setmanes d’haver nascut. A més són molt intel·ligents, aprenen ràpidament allò que els hi és perjudicial, per tant s’ha de tenir cura a l’hora de fer tractaments de desratització. Totes aquestes característiques fan que es necessiti una ràpida actuació per professionals per prevenir problemes majors.