Què és: La panerola negra és la clàssica cuca que trobem en les nostres regions, autòctona d’Europa, d’hàbits nocturns i habitant de les clavegueres. Insecte negre d’uns 2’5-3 cm de llarg, de forma ovalada però més arrodonida que altres espècies de panerola.
Classificació: És un insecte blatodeo, de la família Blattidae i és nativa d'Europa, des d’on es va propagar per la resta del món. Hi ha al voltant de 3500 espècies diferents de paneroles i s’han trobat fòssils de més de 300 milions d’anys, el que demostra l’èxit evolutiu d'aquests insectes.
Morfologia: Aquesta espècie presenta dimorfisme sexual, això vol dir que hi ha diferència visual entre mascles i femelles. Els mascles presenten ales que cobreixen 2/3 parts del seu cos, mentre que la femella presenta unes ales vestigials, molt petites, tot i que el seu cos és més ample que el del mascle. En cap dels dos casos les ales són funcionals, ja que no poden volar ni planejar amb elles. El cos de les paneroles és ovalat, aplanat i de color negre intens i brillants. Les formes juvenils són més brunes i/o vermelloses i en cap cas presenten ales. Les antenes són primes i llargues, multisegmentades. Les seves potes presenten pèls. Com a insecte hemimetàbol (metamorfosi parcial, no total) que és, en cada muda anirà canviant paulatinament la seva morfologia fins a convertir-se en adults.
Cicle Biològic: És un insecte hemimetàbol, per tant, les seves fases seran: Ou, entre 7 i 10 fases nimfals i imago (adult). El seu cicle biològic pot durar entre 100 dies fins a gairebé un any, depenent de la temperatura. De fet, és una espècie que es considera estacional, ja que a l’hivern no s’observa gaire activitat mentre que a la primavera i estiu afloren els individus en busca d’aliment. Durant la tardor no s’observen tants individus adults, ja que moren per causes naturals i es detecten més nimfes. La femella produeix la ooteca entre 2 i 4 dies després de la còpula i la pot transportar fins a 30h a l’abdomen abans de trobar el lloc idoni i alliberar-la. Aquesta càpsula és d’uns 8mm de llarg i de color marró fosc – negre i cada ooteca conté normalment 16 ous, 18 com a màxim, disposats en dues fileres paral·leles. Quan la femella allibera la ooteca, un cop formada, no l’enganxa en cap superfície com altres espècies, si no que la diposita sobre una superfície horitzontal, normalment amagades en esquerdes i sempre propera a una font d’aigua i aliment. La maduració de la ooteca és de 60 dies, i un cop eclosionada, sortiran les nimfes d'estadi 1. Aquestes nimfes passaran entre 7 i 10 estadis en total fins a arribar a l’estat adult. Blatta orientalis té una longevitat d’entre 4 i 6 mesos, durant aquest temps, les femelles poden arribar a posar fins a 10 ooteques, que serien gairebé 200 cries. Malgrat això la taxa de reproducció de Blatta orientalis és més baixa que la de Periplaneta americana, de manera que la panerola americana ha desplaçat de molts llocs a la panerola oriental.
Comportament: S’alimenta de qualsevol tipus de matèria orgànica, és omnívora, tot i que té predilecció pels aliments que contenen midó. El que sempre necessita Blatta orientalis és tenir aigua disponible, per això se la coneix com a cuca o panerola d’aigua. D’hàbits nocturns, surt a buscar menjar i a reproduir-se sempre a la mateixa hora, com si tingués un rellotge intern. Només surt durant el dia quan escasseja l’aliment, bé per que no n’hi ha prou o bé per què hi ha molta competència. No és un insecte social com les abelles o formigues, però sí que té factors gregaris que fan que sempre estiguin en grup. Solen amagar-se en llocs humits i càlids, entre 20º-29ºC és ideal per elles., malgrat que toleren bé les altes temperatures. Trobar-les a l’exterior és menys habitual, tot i que es poden veure en jardins, sota fulles o escorces d’arbres, o també en abocadors, en desembocadures de canonades... Són més habituals al clavegueram, on disposen d’altes temperatures, restes orgàniques per alimentar-se, sempre hi ha aigua i pràcticament ningú les molesta. Solen viure sota el nivell de terra, i gràcies al seu cos aplanat, poden passar sota portes, reixetes, arquetes de registre, desaigües...
Hàbitat i Distribució geogràfica: La seva distribució és mundial, com la resta de paneroles està lligada a l’ésser humà. Aprofiten les nostres restes de matèria orgànica i allò que no són restes, ja que poden infestar fàcilment qualsevol local, bar, restaurant, escola o hospital on es processin aliments. El lloc més habitual on es poden trobar és al clavegueram, als embornals, desguassos, soterranis, pòrtics i altres ubicacions humides. Tenen predilecció per llocs humits i càlids, més a zones interiors que a l’exterior i més per les parts baixes dels edificis com ara llocs sota terra que per parts altes com sostres o altells d’armaris. No li agraden les altures, és difícil trobar-la per sobre dels 1000m, per tant, no la detectarem en zones de muntanya. Finalment, la presència de Blatta orientalis pot ser detectada per la olor que desprenen certes substàncies que secreten, restes d’exúvies, excrements o individus morts.
Importància Sanitaria i Riscos: Donada les zones en les que habita (clavegueram, abocadors, desguassos...), és portadora de nombrosos patògens (bacteris, virus, paràsits...). La majoria de malalties que transmeten estan relacionades amb el sistema digestiu (enverinament de menjars, disenteria, diarrea) però d’altres no (pesta bubònica, lepra, febre tifoide). Aquests es poden trobar tant a l’exterior del individu (cos, potes...) com a l’interior (femtes). Tenint en compte que aquests insectes defequen a mesura que van menjant, poden infectar fàcilment els nostres aliments, vaixella, utensilis de cuina... Les excrecions salivals, les exúvies, els cadàvers o els excrements també generen reaccions al·lèrgiques, inclús aquestes es poden transportar pel vent i desplaçar-se a llocs no infestats amb la plaga provocant igualment la reacció immunitària (granellada cutània ,congestió nasal, asma, esternuts, picor d’ulls i/o de gola...)
Plaga: Aquesta plaga és difícil de tractar ja que normalment trobem els individus adults que surten del clavegueram per buscar aliment. Tot i que poden deixar les seves ooteques a les nostres cases o locals per infestar el nou territori, la gran majoria venen de fora. D’aquesta manera és molt important tapar bé tots els forats i esquerdes per evitar l’accés i tenir un contracte de manteniment per anar eliminant els individus que aconsegueixin entrar al local.
Existeixen diversos sistemes de lluita contra els escarabats, per el que valorarem la situació i triarem el tractament més adient a cada entorn i circumstància.
Tractament amb esquers insecticides per ingestió
Tractament amb insecticides d’acció per contacte
Si creus que aquest és el teu problema, no dubtis, contacta amb el nostre equip d’experts.