Què és: Dintre de les 3 espècies més comunes de paneroles (la panerola germànica, la oriental i la americana) aquesta més gran de totes, arribant a mesurar fins a 7cm de llarg. A més és la única que fa servir les ales, sobretot en dies calorosos, per planejar des de punts alts i desplaçar-se a llocs més baixos. Té una gran plasticitat en la seva capacitat d’adaptació, característica crucial per la supervivència de les paneroles com a plaga urbana.

Classificació: Tot i que és originària d’Àfrica, l’anomenem panerola americana ja que va ser el lloc on es va identificar per primer cop. Periplaneta americana és un insecte hemimetàbol (metamorfosi incomplerta, 3 fases de desenvolupament: ou, nimfes i imago) i forma part de la família Blattidae.

Morfologia: Periplaneta americana es caracteritza per ser la  panerola més gran dintre de les plagues urbanes. Sol mesurar uns 4-5 cm però es poden trobar individus de fins a 7 cm. És de color marró vermellós i es caracteritza per tenir el pronot (escut dorsal del protòrax) més groguenc amb dos taques rodones als laterals de color més vermellós, semblant a la resta del cos. Aquesta espècie presenta dimorfisme sexual, on la femella és més gran que el mascle. A més les femelles tenen l’abdomen més ampli i fort, proveït de cercs. D’altra banda, els mascles, com son més petits els hi sobresurten les ales, mentre que a les femelles no, ja que son de la mateixa longitud que aquestes. Tant mascles com femelles tenen ales que els hi permet no tant volar, però sí planejar. El parell anterior d’ales està més endurit que el posterior, i es poden distingir algunes nervacions. A aquest tipus d’ales s’anomenen tegmines, ja que estan endurides però no tant com les èlitres (com les ales de les marietes). Només els adults presenten ales, tot i que aquestes poden estar reduïdes o inclús, faltar. La forma del cos és d’un oval allargat, aplanat dorsoventralment. Les antenes són llargues i rectes, multisegmentades, amb aparença de fuet. Les peces bucals estan adaptades per mossegar i les potes, amb 5 segments, presenten pèls i tenen molta força.

Cicle Biològic: És un insecte hemimetàbol, això vol dir que pateix una metamorfosi incomplerta, per tant no passa per tots els estadis. L’ou eclosionarà, donant lloc a diferents estadis nimfals i finalment esdevindrà adult. No passa per la fase de pupa i per tant no forma una crisàlide pròpiament dita. El que sí que fa, és passar per diferents estadis nimfals, entre mig dels quals passa per una ecdisi (muda) i en cada estadi va patint diversos canvis. És estrany trobar les exuvies (les mudes velles), ja que les paneroles també s'alimenten d'aquestes restes orgàniques. El cicle s'inicia als ous, on la femella crea una ooteca, que és una càpsula ample de color marró fosc que conté els ous en dos fileres paral·leles. Un cop formada, l’allibera pocs dies després en una zona propera a una font d’aliment en zones urbanes, mentre que si està en zones més rurals, prefereix dipositar-la en zones més humides, com ara sota la fusta podrida. Les ooteques es fixen a les superfícies dipositades, fins i tot verticals, mitjançant adhesius naturals que secreta per unes glàndules bucals. Una femella pot formar una ooteca cada 5-9 dies (7 dies de mitjana) i cadascuna d’elles conté al voltant de 15-16 ous. Una femella pot produir entre 10 i 90 ooteques al llarg de la seva vida adulta. Els ous eclosionen als 50 dies aproximadament, alliberant a les nimfes que romanen dintre de l’ooteca fins a la primera muda (característica d'aquesta espècie), quan tenen la força suficient per trencar la ooteca. Quan surten de la ooteca tenen un color cafè, i a partir de la cinquena muda comencen a adquirir el color cafè vermellós més semblant als adults. Assoleixen la maduresa sexual passades entre 8 i 15 mudes.

Comportament: Son omnívores, tot i que requereixen un aportació proteica més elevada per un bon desenvolupament i tenen una apetència més marcada cap a productes fermentats. En cas de necessitat s’ha observat que poden alimentar-se de sabons, papers o teles. Una femella pot sobreviure sense beure ni menjar durant 40 dies.

Són d'hàbits nocturns, que és quan surten dels seus amagatalls per buscar aliment i reproduir-se. Durant el dia solen romandre al seus amagatalls foscos, humits i càlids, ja que pateixen de fotofòbia. Aquests amagatalls són molt comuns a les ciutats, especialment a restaurants, magatzems, habitatges, deixalleries, soterranis.... Solen accedir als locals a través de reixetes, túnels de ventilació, drenatges, banys, canonades, clavegueram, desaigües....

Al ser una espècie tant prolífica ha arribat a desplaçar a la panerola oriental, típica del clavegueram, durant aquests últims anys.

Aquesta espècie, a diferència d'altres espècies de paneroles, té ales funcionals. Això vol dir que utilitza les ales per a desplaçar-se. Potser no vola com a tal, ja que no batega les ales i emprèn el vol, més bé escala a una superfície elevada i des d’allà, es llança i planeja fins a un punt distant més baix.

Genèticament parlant, aquesta espècie té un gran repertori de gens d’adaptació al medi com la quimiorecepcció i la desintoxicació. Per exemple, Periplaneta americana té 154 gens associats a la detecció de substàncies químiques mitjançant l’olfacte, mentre que Blatella germanica (panerola germànica) té la meitat. Pel que fa al gust es van detectar 522 receptors diferents, la xifra més alta trobada mai en insectes. 329 d'aquests receptors són del gust amarg, la qual cosa li confereix una alta tolerància al sabor amarg i a més aquest sabor s'ha relacionat amb productes tòxics, per tant els pot detectar més ràpidament. Finalment, té 640 gens que codifiquen receptors inotròpics de glutamat. Aquests receptors s'encarreguen de la comunicació neuronal en la sinapsis dintre del sistema nerviós i modulen la plasticitat sinàptica que determina la capacitat de percepció dels estímuls del medi. És a dir, ajuden a percebre el mon que els envolta i detecten el més mínim canvi, tenint l'avantatge de canviar el seu comportament si cal. D’altra banda el seu sistema natural de desintoxicació inclou varis enzims i transportadors (codificats per gens) que són crucials perquè l'insecte sobrevisqui a nombroses toxines. Finalment, per a que sobrevisqui, ha de tenir un bon sistema immunitari, el qual és innat (neix amb ell) i per tant ha d’estar codificat genèticament.

La última dada sorprenent de Periplaneta americana és la seva capacitat de regenerar extremitats que han sigut amputades en la seva fase nimfal. També cal destacar la seva capacitat de cicatrització de ferides i regeneració de teixits que també està codificat dintre del seu genoma.

Hàbitat i Distribució geogràfica: El seu origen és l’Àfrica Tropical tot i que rebi el nom de “Panerola americana” ja que va ser on es va identificar per primera vegada. La panerola americana es troba distribuïda arreu del món però prefereix zones humides amb temperatures càlides, al voltant del 29ºC, no suporta les baixes temperatures. Poden sobreviure en zones seques si tenen accés a aigua i  prefereixen llocs foscos perquè tenen fotofòbia. Totes aquestes característiques fan que els seus hàbitats més comuns siguin esquerdes, soterranis, clavegueram, locals comercials on es produeixen o manipulen aliments... També és molt típic trobar-la a zones portuàries i zones d'embarcament en climes temperats. Són de costums gregàries i nocturnes, passen el dia amagats a esquerdes i cavitats que es onhabiten. Cal tenir en compte que la panerola oriental i la panerola americana competeixen pels mateixos recursos: territori i aliment. La panerola americana ha desplaçat a la panerola oriental de molts llocs a Barcelona, on va arribar aquesta espècie al voltant de l’any 1980. Tot i que la oriental  encara manté algunes zones com ara la part Nord de la ciutat comtal.

Importància Sanitaria i Riscos: Les paneroles són vectors de transmissió de malalties d'origen bacterià, víric, fúngic, i parasitari. A part els seus excrements, exúvies, restes salivals, individus morts... poden provocar reaccions al·lèrgiques, sobretot a persones més propenses com ara els asmàtics o gent hipersensible. Les malalties que poden transmetre són diarrea, disenteria, còlera, lepra, pesta, febre tifoidea, malalties virals com la poliomielitis... Després de les bactèries el segon grup més important d'organismes patògens són els helmints i s'han trobat tant a l'interior (femtes) com a l'exterior (superfície) de les paneroles.

Plaga: Les paneroles són una de les plagues més difícils de controlar per diverses raons: En primer lloc són una espècie molt prolífica es reprodueixen molt i molt ràpidament; en segon lloc són molt àgils i poden amagar-se molt bé; en tercer lloc són molt resistents (condicions climàtiques, tòxics) i s'adapten molt ràpidament als canvis; Finalment es poden alimentar de pràcticament qualsevol cosa.