Abelles (mel·líferes)
Apis sp. (Apis mellifera)
abeja-Apis-mellifera-500x317

Descripció:

Què és: És una espècie d'insecte ben conegut, la trobem en gairebé tot el món i d'elles n’obtenim la mel que fabriquen per alimentar les seves cries. Aquesta substància ensucrada la fan a partir de nèctar de flors, entre d'altres, transformant-la i deshidratant-la. Per obtenir aquest nèctar han de visitar moltes flors, i durant aquest procés ajuden a la pol·linització de les plantes.

Classificació: De les 20.000 espècies d’abelles i borinots (superfamília Apoidea ), només el gènere Apis inclou les abelles mel·líferes (7-9 sp. diferents).

Morfologia: Tenen 3 parts ben diferenciades: Cap, Tòrax i Abdomen. Entre el tòrax i l’abdomen es troba una cintura menys marcada que en vespes. L’abdomen és la part més vistosa de l’insecte,  generalment amb ratlles grogues i negres (tot i que també n’hi ha de verdes, blaves...). Al final de l’abdomen es troba el fibló que el  fan servir per defensar-se i el poden fer servir moltes vegades . Només les abelles mel·líferes tenen un fibló amb forma d’ham que provoca que el perdin quan ataquen a un mamífer, ja que s’hi queda enganxat a la pell, provocant la mort de l’individu. Tenen 2 parells d’ales que els permet recórrer grans distàncies.

Cicle Biològic: Les abelles tenen 4 estadis durant el seu desenvolupament: ous (3 dies), larves, pupes i adults(Variabilitat en cada estadi). Trobem 3 tipus d’individus o castes: la reina, els abellots (mascles) i les obreres. Les reines viuen entre 3 i 5 anys, mentre que les obreres entre 1 i 4 mesos. Generalment només hi ha una reina per eixam i és la única femella fèrtil de tot l’eixam (només ella posa ous). Aquests ous poden estar fertilitzats, donant lloc a les obreres (femelles) o sense fertilitzar, donant lloc als abellots (mascles). Tots els ous reben gelea reial els tres primers dies, i després les larves són alimentades amb mel i/o insectes. Les larves que esdevindran reines, però, s’alimentaran exclusivament de gelea durant tota la seva vida.

Comportament: Les abelles poden ser espècies solitàries, semi socials o eusocials (formar una vertadera societat, el nivell més alt d’organització animal), formant el que es coneix com a eixam.  Després de l’aparellament la femella emmagatzema l’esperma de diversos mascles (a l’espermateca) necessari per produir uns 1500 ous diaris durant tres setmanes. La proporció entre mascles i femelles a dins del rusc es pot decidir en funció de si es fecunda o no l’ou. Quan el rusc arriba a tenir un 70% d’obreres, la reina pot marxar del niu, deixant-li a la propera reina jove un terç de l’eixam total i totes les bresques plenes de mel.

Hàbitat i Distribució Geogràfica:  Segueixen una distribució de gradient latitudinal, són més abundants en ambients àrids i temperats que als tròpics. També hi ha una major diversitat d’espècies a l’hemisferi Nord que al Sud. S’ha de tenir en compte que a causa de la pràctica dels apicultors, s’ha estès més la seva distribució, tot i que no es troben a l’Antàrtida. Construeixen ruscs amb cera com a matèria prima, juntament amb el pròpolis com a vernís segellant.

Característiques Importants:

  • Les abelles han minvat molt les últimes dècades per l’abús de pesticides.
  • La mel és l’únic aliment natural que es produeix sense destruir cap forma de vida.
  • Només les abelles mel·líferes tenen un fibló en forma d’ham, que provoca que s’enganxi a la pell del mamífer. Quan les abelles aixequen el vol, el fibló es desprèn del cos de l’abella provocant-li la mort.

Tractament:

No correspon ja que es tracta d'una espècie protegida.

Si creus que aquest és el teu problema, no dubtis, contacta amb el nostre equip d’experts.

Cèntric Plagues,
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.