Què és: És una espècie d'insecte ben conegut, la trobem en gairebé tot el món i d'elles n’obtenim la mel que fabriquen per alimentar les seves cries. Aquesta substància ensucrada la fan a partir de nèctar de flors, entre d'altres, transformant-la i deshidratant-la. Per obtenir aquest nèctar han de visitar moltes flors, i durant aquest procés ajuden a la pol·linització de les plantes.

Classificació: De les 20.000 espècies d’abelles i borinots (superfamília Apoidea ), només el gènere Apis inclou les abelles mel·líferes (7-9 sp. diferents).

Morfologia: Tenen 3 parts ben diferenciades: Cap, Tòrax i Abdomen. Entre el tòrax i l’abdomen es troba una cintura menys marcada que en vespes. L’abdomen és la part més vistosa de l’insecte,  generalment amb ratlles grogues i negres (tot i que també n’hi ha de verdes, blaves...). Al final de l’abdomen es troba el fibló que el  fan servir per defensar-se i el poden fer servir moltes vegades . Només les abelles mel·líferes tenen un fibló amb forma d’ham que provoca que el perdin quan ataquen a un mamífer, ja que s’hi queda enganxat a la pell, provocant la mort de l’individu. Tenen 2 parells d’ales que els permet recórrer grans distàncies.

Cicle Biològic: Les abelles tenen 4 estadis durant el seu desenvolupament: ous (3 dies), larves, pupes i adults(Variabilitat en cada estadi). Trobem 3 tipus d’individus o castes: la reina, els abellots (mascles) i les obreres. Les reines viuen entre 3 i 5 anys, mentre que les obreres entre 1 i 4 mesos. Generalment només hi ha una reina per eixam i és la única femella fèrtil de tot l’eixam (només ella posa ous). Aquests ous poden estar fertilitzats, donant lloc a les obreres (femelles) o sense fertilitzar, donant lloc als abellots (mascles). Tots els ous reben gelea reial els tres primers dies, i després les larves són alimentades amb mel i/o insectes. Les larves que esdevindran reines, però, s’alimentaran exclusivament de gelea durant tota la seva vida.

Comportament: Les abelles poden ser espècies solitàries, semi socials o eusocials (formar una vertadera societat, el nivell més alt d’organització animal), formant el que es coneix com a eixam.  Després de l’aparellament la femella emmagatzema l’esperma de diversos mascles (a l’espermateca) necessari per produir uns 1500 ous diaris durant tres setmanes. La proporció entre mascles i femelles a dins del rusc es pot decidir en funció de si es fecunda o no l’ou. Quan el rusc arriba a tenir un 70% d’obreres, la reina pot marxar del niu, deixant-li a la propera reina jove un terç de l’eixam total i totes les bresques plenes de mel.

Hàbitat i Distribució Geogràfica:  Segueixen una distribució de gradient latitudinal, són més abundants en ambients àrids i temperats que als tròpics. També hi ha una major diversitat d’espècies a l’hemisferi Nord que al Sud. S’ha de tenir en compte que a causa de la pràctica dels apicultors, s’ha estès més la seva distribució, tot i que no es troben a l’Antàrtida. Construeixen ruscs amb cera com a matèria prima, juntament amb el pròpolis com a vernís segellant.

Característiques Importants:

• Les abelles han minvat molt les últimes dècades per l’abús de pesticides.
• La mel és l’únic aliment natural que es produeix sense destruir cap forma de vida.
• Només les abelles mel·líferes tenen un fibló en forma d’ham, que provoca que s’enganxi a la pell del mamífer. Quan les abelles aixequen el vol, el fibló es desprèn del cos de l’abella provocant-li la mort.