Què és: Kalotermes flavicollis és una de les dues espècies de tèrmits autòctons a Europa, juntament amb Reticulitermes spp. Cryptotermes sp. prové de Sud-Amèrica, es troba a les Canàries i des del 2005 a 2009 també s’ha detectat a Barcelona i Portugal. Cryptotermes és de les espècies invasores considerades més perjudicials. Aquests tèrmits s’anomenen erròniament tèrmit de la fusta seca, encara que realment la fusta atacada té un cert grau d’humitat (10-20%). Encara que sí que és veritat que aquests tèrmits resisteixen llargs períodes sense aigua i prefereixen les fustes més dures i seques que els altres tèrmits. Depenent de la zona se’l coneix com tèrmit o formiga blanca.

Classificació: Formen part de l’ordre Blattodea (com les paneroles), infra ordre Isoptera (perquè els seus dos parells d’ales són iguals) i família Kalotermitidae, la qual està composta per més de 250 espècies, entre elles, Kalotermes flavicollis i Cryptotermes brevis. Aquesta família està considerada como tèrmit inferior ja que filogenèticament parlant és més primitiva (estaria a la base de la branca evolutiva).

Morfologia: El cos del tèrmit està dividit en 3 parts: cap (ben diferenciat), tòrax i abdomen. Entre el tòrax i l’abdomen no hi ha una cintura com als himenòpters (formigues, abelles, vespes), això fa que tinguin un cos més homogeni. El cap conté les antenes no colzades (característica dels tèrmits, que ajuda a diferenciar-los de les formigues), els ulls compostos (a les castes que els presentin) i un parell d’ocels. En els individus alats de Kalotermes, el protòrax és de color groc a diferència de la resta del cos que és marró fosc. També presenten una escata per on s’han trencat les ales. Finalment, del tòrax també surten els 3 parells de potes que tenen els tèrmits. L’abdomen està dividit en 10 metàmers, i es distingeix del tòrax per ser lleugerament més ample, amb forma ovalada. Les femelles presenten un abdomen lleugerament més gran que els mascles. Els tèrmits presenten diferents castes, i aquestes presenten diferències morfològiques. Per exemple, els soldats són més grans, presenten un cap quadrangular, més fosc que la resta del cos i sense ulls compostos. El que més destaca són les mandíbules súper desenvolupades i negres que presenten per defensar el niu i als altres tèrmits. Els individus sexuats solen tenir un cos més fosc i presenten ales que els permetria alçar el vol i fundar noves colònies, encara que no són bons voladors i no s’allunyen gaire del focus original. Les diferenciacions morfològiques es poden donar tant en estadis larvals com nimfals, el que sí que cal tenir en compte és que com més tardana sigui aquesta diferenciació més trigarà a realitzar-se. Cryptotermes sol ser d’un color més blanquinós, a excepció dels reproductors (que són castanys) i el cap dels tèrmits soldat (que és pràcticament negre). Els soldats són molt escassos, i presenten un cap més aplatat, com arrugada, i les seves mandíbules no estan tan desenvolupades com en altres espècies, fent el seu cap rodó en lloc de quadrangular. Les obreres no mesurem més de 5 mm, els soldats entre 4-6 mm, i les reproductores arriben als 12mm. Als nius, el principal senyal que ens permet identificar i distingir aquest tipus de tèrmits dels subterranis són els grànuls fecals que necessàriament desprenen a l’exterior i que s’observa a prop de les fustes infestades en forma de sorra. Quan es detecta aquest grànuls en colònies de Cryptotermes, és perquè ja fa anys que viuen en aquesta fusta. Els ous són blanquinosos, cilíndrics i lleugerament corbs, recordant a una mongeta. Presenten certa flexibilitat ja que s’engruixen lleugerament des que són posats fins que eclosionen.

Cicle Biològic: El cicle dels termes és complicat i lent si la colònia és poc nombrosa com a Cryptotermes, que a l’hivern la posta d’ous s’atura durant diversos mesos. Els tèrmits són insectes hemimetàbols, passen per 3 estadis: ou, nimfa i adult. La primera posta d’ous serà de 10-12 unitats a la cambra nupcial per Kalotermes (2-5 uds. a Cryptotermes), es posaran als 18 dies de construir-la i eclosionaran 50-60 dies després. La primera posta sempre és més petita que les altres, perquè són ateses pel rei i la reina, i a poc a poc la femella anirà hipertrofiant el seu abdomen fins que ella arribi a uns 2cm de longitud, cosa que li atorgarà la capacitat de posar postes d’ous més nombroses (encara que una colònia de Kalotermes flavicollis sol ser de 600 individus, com a màxim 1.000).  K. flavicollis presenta 7 estadis nimfals, on gradualment va modificant la seva morfologia a diferents castes. Es parla de larves (propi dels insectes holometàbols) als primers estadis nimfals, ja que no presenten certes característiques. A poc a poc, les nimfes aniran mudant el seu exoesquelet i aniran especialitzant-se cada cop més en una casta determinada. Les castes formades poden ser: Reproductors primaris (amb ales, que sortiran volant a la tardor per formar nous termiters), secundaris o neotènics (sense ales, que se quedaran en el termiter per ajudar a la parella fundadora a augmentar la colònia) o soldats (que defensaran la colònia). En el cas de Kalotermitidae, en ser uns tèrmits primitius (inferiors filogenèticament parlant), no existeix una casta d’obreres pròpiament dita. Aquest lloc l’ocupen els pseudoergats, que serien nimfes madures, organismes totipotents en què es poden especialitzar en alguna casta si fos necessari. La diferenciació morfològica de cada casta s’inicia al mig de les etapes nimfals, i un cop iniciat el camí, ja no hi ha marxa enrere. És un procés complex, que es basa en processos hormonals, però també interactuen el tipus i la quantitat d’aliment rebut i feromones socials o de regulació de castes (produïdes por la reina i repartides pel termiter mitjançant l’aliment). Així doncs, al termiter trobarem ous, nimfes, els sexuals funcionals (rei i reina i potser alguns neotènics), soldats i pseudoergats (falses obreres). Si el termiter perdés el rei i la reina, una parella de neotènics podrien ocupar el seu lloc com a reproductors principals (Kalotermes flavicollis només té un rei i una reina alhora), convertint la colònia pràcticament en immortal. A més, si ens trobem a la tardor, també podríem trobar al termiter individus alats, que sortirien a l’exterior per reproduir-se sexualment, buscar una nova clivella en una altra fusta i construir-hi la cambra nupcial, on posaran els ous. Generalment, una colònia pot viure 10 anys o més.

Comportament: A diferència dels tèrmits subterranis, els de la fusta seca construeixen els seus nius en el que és la font d’alimentació, l’interior de la fusta que ataquen. Formen petites colònies entre 1000- 5000 individus. Kalotermes flavicollis no supera mai els 1.500, i és una cosa excepcional, ja que solen ser colònies de 600-1000 individus mentre que Cryptotermes brevis forma colònies de no més de 300 individus, encara que sol formar diverses colònies independents dins de la mateixa fusta. Són de les espècies de tèrmits més primitius, on falta una casta real d’obreres, molt present a Reticulitermes sp. No és habitual trobar Kalotermes dins un habitatge atacant algun marc de porta, finestra o element estructural. No obstant això, es donen alguns casos generalment en elements en contacte a l’exterior (extrems de les bigues, antigues portes...) i  proper a una font d’humitat. En aquests casos l’entrada dels tèrmits es duu a terme mitjançant els vols nupcials, procedents d’alguna colònia propera. Encara que se’ls identifica amb el nom de “tèrmits de la fusta seca” realment necessiten una fusta amb un elevat grau d’humitat al seu interior, del contrari, moririen. Però en comparació dels tèrmits de la fusta humida, on aquesta pot estar entollada d’aigua, se la considera més seca. Sol desenvolupar-se en fusta viva, troncs o peus d’arbres, i especialment als troncs dels ceps de vinya (causant danys a l’agricultura), encara que també es poden alimentar de fulles, llavors, herbes, productes de l’humus i qualsevol altra matèria d’origen vegetal. Per alimentar-se de la cel·lulosa tenen al seu intestí una simbiosis amb bacteris i protozous, aquests els ajuden a pair la cel·lulosa i són transmesos entre individus per trofolaxia (boca-boca, anus-boca). Els individus especialitzats en les diferents castes no solen alimentar-se per ells mateixos, deixant aquesta tasca als neotènics i principalment als pseudoergats o falses obreres. Aquests s’encarreguen d’alimentar les nimfes, els soldats al rei i a la reina. Ataquen l’interior de la fusta tant al llarg com a l’ample, formant una galeria molt diferent a la dels tèrmits subterranis, deixant una fina cap superficial intacta i dificultant la seva detecció. Per quan són detectades els danys poden ser considerables i es poden observar com dins de les galeries romanen els excrements, en forma de boletes o barrilets fecals. Aquesta característica ajuda a distingir els tèrmits de la fusta seca de les subterrànies, ja que les galeries estan netes i clares. Si es fragmentés la colònia, en tèrmits de fusta seca no es necessitarien més de 12 tèrmits per formar una nova colònia, mentre que als tèrmits subterranis es necessitarien al voltant de 50 individus. Sabem com es diferencien les castes (mitjançant hormones i feromones socials), però no sabem per què o qui decideix la diferenciació dels individus ni en quin número, ni com porten el  recompte de cada casta. Per exemple, Kalotermes flavicollis, sol presentar menor nombre de soldats (sobretot en etapes inicials de la colònia) que altres espècies de tèrmits. Això forma part de la complicada organització eusocial que presenten aquests organismes.

Hàbitat i Distribució geogràfica: La família Kalotermitidae està distribuïda per zones costaneres o amb forta humitat ambiental com als tròpics i només hi ha una espècie autòctona de la península Ibèrica: Kalotermes flavicollis. Originalment es va determinar una espècia típica de la zona Berberia (Nord d’Àfrica), posteriorment se sap que té una distribució paleàrtica sent molt abundant a les zones costaneres del Mediterrani. Pot viure en fusta tant morta com viva, per tant, és un problema tant per a elements estructurals com per a l’agricultura: arbres fruiters i sobretot la vinya. Cryptotermes sp., és una espècie invasora, que prové de Sud-Amèrica i es desenvolupa en fusta seca (construcció, mobiliari), com ara Kalotermes. Es troba a les Illes Canàries, Barcelona i Lisboa, i en tots tres casos se sospita que la seva entrada va ser per mercaderies portuàries.

Importància Sanitària i Riscos: Kalotermes flavicollis és una espècie problemàtica a Espanya perquè causa danys a cultius de llenyoses (arbres fruiters i vinya), a explotacions forestals, a l’arbreda pública com els plataners (principal causa del seu buidatge, juntament amb els fongs xilòfags) i també és causa de la destrucció d’estructures de fusta a immobles urbans. No cal menysprear Cryptotermes per les seves petites colònies, al contrari, ha arribat al nostre territori i té la capacitat d’envair-lo, i justament per formar colònies més petites pot passar inadvertit més fàcilment, provocant igualment danys devastadors.

Plaga: Els tèrmits són una de les plagues més difícils de detectar. Hi ha diversos factors que ho dificulten: els hàbits críptics propis dels tèrmits, el desconeixement de les diferents espècies (com són, que fan, característiques específiques,...), la confusió amb cucs i/o formigues (l’eixamenada d’individus alats de ambdues espècies pot coincidir en el temps) i finalment el fet que ataquen la fusta des de l’interior i quan es detecten, ja hi ha un dany considerable a la fusta. Encara que Kalotermes flavicollis i Cryptotermes brevis siguin espècies que formen una petita colònia, que els danys produïts són localitzats (no generalitzats) i que els seus atacs sobre els elements de la fusta en edificis són limitats, no cal oblidar que una colònia sol viure més de 10 anys i que són uns consumidors voraços. A més gràcies als reproductors secundaris, que poden substituir els primaris quan calgui, converteix la colònia en un organisme pràcticament immortal, de manera que una vegada detectada és molt important una correcta eliminació de la colònia.