Què son: Les aranyes (Araneae) són el grup més nombrós de la classe Arachnida. Entre els aràcnids trobem els escorpins i pseudoescorpins, els àcars com les paparres, els opilions també coneguts com a segadors..... Tot i que són artròpodes, no podem confondre’ls amb els insectes (1 parell antenes + 3 parells de potes + 2 parells d’ales com a màxim).

Classificació: Hi ha més de 100.000 espècies d’aràcnids, on quasi la meitat, unes 48.000 són aranyes. Es considera el setè grup d’organismes més divers que hi ha, per tant enumerarem els principals grups d’aranyes que hi ha: Taràntules, Aranyes de terra, Aranyes de sac, Aranyes saltarines, Aranyes cranc... També es poden classificar segons la forma de les seves teranyines: Irregulas, en forma de xarxa (cobweb spiders), en forma d’embut (funnel spiders)....

Morfologia: Es diferencien clarament pel seu cos segmentat en dos tagmes (Prosoma = cefalotòrax i Opistosoma = abdomen), els seus ulls simples (entre 6 i 8 ulls), produeixen seda i els seus apèndix (1 parell de Quelícers + 1 parell de Pedipalps + 4 parells de potes). La disposició, color i mida dels seus Ocels o “ullets” simples ajuda a classificar a les aranyes en diferents famílies. Tot i tenir entre 3 i 4 parells d’ulls, no solen veure gaire bé, tot i que hem de destacar als Salticidae (aranyes saltadores), que disposen de la millor visió de tots els invertebrats. Els Quelícerssón unes peces bucals situades davant de la boca. Les aranyes només tenen els quelícers en forma de navalla i al seu interior trobem les glàndules de verí que la gran majoria d’aranyes tenen. L’extrem té forma d’ullal i és el que penetra a la pell (o ungles). Els Pedipalps han radiat evolutivament i són òrgans sensorials (tàctils i olfactius), copuladors, defensius, ajuden a processar l’aliment, alguns mascles els han desenvolupat per al festeig de les femelles... Tenen 6 parts o artells: coxa, trocànter, fèmur, patel·la (o ròtula), tíbia i tars. Tot i que els noms dels segments ens recordin a una pota motriu, els pedipalps no solen tocar mai el terra (mai com a sistema locomotor). A l’extrem de l’opistosoma trobem les Fileres, els òrgans amb els quals les aranyes fabriquen la seda de les teranyines. El líquid fabricat, al sortir i tenir contacte amb l’aire, s’endureix per resultar el que coneixem com la tela d’aranya, que és més resistent que l’acer. Les aranyes no només fan teranyines amb la seda, també embolcallen els ous per protegir la prole o embolcallen regals nupcials (a vegades falsos), entapissen els seus refugis o fins i tot els hi ajuda a ser transportades pel vent.

Cicle Biològic: Hi ha molts comportaments diferents pel que fa a la manutenció de les cries, el festeig del mascle, la reacció de la femella al mascle.... però bàsicament el cicle es basa en la posta dels ous amb vitel, l’eclosió de juvenils (que pot haver diferents estadis) i finalment, adults. Els mascles solen ser més petits que les femelles, i són més colorits per atraure-les, per tant, trobem dimorfisme sexual. Molts mascles s’han de presentar a la femella per evitar ser devorats, tot i que la femella pot devorar-los abans, després o durant la còpula. La inseminació és interna però indirecta, això vol dir que hi ha una etapa intermèdia: el mascle ejacula sobre una teranyina especial i amb l’ajuda dels pedipalps injecten, com si fos una xeringa, el semen a l’interior de la femella. Un cop inseminada la femella es fertilitzen un numero variable d’ous, en funció de l’espècie. Els ous fecundats seran embolcallats amb seda per la mare en forma de capoll. En alguns casos, la mare mor en aquell moment (servint d’aliment a les seves cries), d’altres casos, el capoll és abandonat per la mare i en altres casos la mare té cura del capoll fins que surtin els juvenils (els quals pot seguir transportant sobre el seu abdomen fins que madurin).

En llibertat solen viure un any, dos en casos excepcionals. En captiveri algunes migalomorfs han arribat als 25 anys.

Comportament: Les aranyes són depredadores (el 2008 es va detectar la única espècie herbívora coneguda), i els principals depredadors de les aranyes, a part de l’ésser humà, són elles mateixes. Tot i que totes les aranyes fabriquen seda, no totes ho fan de forma sofisticada. Això permet distingir dos tipus d’aranyes: les caçadores passives i les actives. Les caçadores passives són les que  teixeixen, a vegades molt elaborades, teranyines i esperen que les preses caiguin per accident i s’hi enganxin. Les aranyes detecten amb les potes davanteres la vibració dels fils de la teranyina quan la presa impacta sobre aquesta, aleshores s’hi aproximen i li inoculen el verí. Les caçadores actives són aquelles que no es dediquen a teixir la típica tela d’aranya, sinó més bé que cacen directament. Poden amagar-se al terra o entre la vegetació i detecten a la presa quan s’aproxima per vibracions al terra o fins i tot la veuen, s’hi abalancen i li injecten el verí.  Un cop injectat el verí per paralitzar la presa, les aranyes secreten els seus sucs gàstrics per fer una digestió externa, per després succionar la teixits liqüificats. En alguns casos també fan servir els quelícers i la base dels pedipalps per moldre prèviament la presa.

Habitat i Distribució geogràfica: Tenen diversitat de formes i mides ( entre 30cm i 0,37mm) , cosa que els hi ha permès establir-se en gairebé tots els nínxols ecològics, excepte aire i mar. Poden viure en qualsevol part del món, excepte en l’Antàrtida. Està comprovat que mai estaràs més lluny de 3,5m d’una aranya.

Importància Sanitaria i Riscos: Les aranyes de fet són molt beneficioses, són el principal depredador d’insectes i ens ajuden a combatre les petites plagues a casa nostra: S’alimenten de mosques, mosquits, vespes, arnes... El problema ve quan crien a l’interior de les cases, ja que una posta d’ous pot anar de 30 a 200 nous individus.

Plaga: A la tardor poden entrar les aranyes a casa, i un cop fecundades poden alliberar la seva progènie a l’interior de les nostres cases, envaint-la dels juvenils: centenars de petites aranyetes encara immadures.