Vespa germànica, alemanya, europea o “Chaqueta amarilla”
Vespula germanica
Vespula-germanica-avispa-chaqueta-amarilla

Descripció:

Què és: Petit insecte volador, fàcilment reconeixible pels seus cridaners colors groc i negre. Els colors serveixen d’advertència, ja que té un fibló a la part final del seu abdomen pel qual inocula verí a les seves preses per paralitzar-les i/o matar-les. La vespa europea comparteix el seu nom comú com Vespa crabro, encara que es distingeixen pel context o especificant-ne la mida.

Classificació: La vespa germànica, també coneguda com “chaqueta amarilla” (Vespula germanica) és una de les dues espècies de vespes, ambdues del gènere Vespula, més comunes y autòctona que hi ha, juntament amb la vespa comuna (Vespula vulgaris). El nom comú d’aquesta espècie es pot aplicar a altres de morfologia similar.

Morfologia: Les obreres mesuren entre 10-16mm i la reina entre 16-20mm de longitud. Cos dividit en cap, tòrax i abdomen, el qual presenta bandes negres i grogues. Posseeix tres punts al clipi, una peça frontal que queda entre els ulls, que ajuden a distingir-la de la vespa comuna.

Cicle Biològic: Després de l’hivern les reines surten de la diapausa i comencen la construcció del niu en llocs secs i protegits. Les colònies són fundades a la primavera i la reina s’encarrega de tot fins al naixement de les primeres obreres. Les obreres continuen amb la construcció del niu, el manteniment i la defensa, com també amb la provisió d’aliments a larves i reina. Cap al final de l’estiu la reina comença a produir els individus reproductius (abellots i futures reines, femelles fèrtils), els quals abandonen el niu per reproduir-se durant el vol nupcial. Posteriorment les noves reines busquen algun lloc protegit per hivernar fins a la primavera següent, mentre que les obreres i els abellots moren gradualment i el niu queda abandonat. En començar la tardor el niu presenta el seu major desenvolupament, podent arribar als 90 cm de diàmetre i amb 15 bresques (pisos). Està sempre recobert per una paret de cel·lulosa que les obreres fabriquen barrejant la seva saliva amb escorça dels arbres mastegada. A cada niu hi pot haver més de 250 noves reines i unes 10.000 obreres. Excepcionalment las colònies poden sobreviure durant l’hivern arribant a aconseguir poblacions 20 vegades més grans.

Comportament: És un depredador oportunista i carronyer, que posseeix una àmplia dieta que varia segons els requeriments del niu. Durant períodes d’alts requeriments energètics, (construcció del niu o en baixes temperatures), la seva dieta consisteix principalment en carbohidrats: nèctar, mel, fruites madures i secrecions endolcides de pugons en són les fonts més habituals. D’altra banda, per alimentar les larves necessiten un consum de proteïnes més gran i l’obtenen d’artròpodes caçats vius (mosques, mosquits, erugues) o de carronya. L’eusocietat, la més alta organització animal, se dona a les vespes. La vespa europea pot tolerar baixes temperatures, cosa que li permet fer la recerca d’aliment en un ampli rang diari i estacional.

Hàbitat i Distribució geogràfica: Molt abundant a la Mediterrània, ocupa tota Europa, el nord d’Àfrica i les zones temperades de l’Àsia occidental. Es considera espècie invasora a Amèrica del Nord (sobretot l’est dels Estats Units), Amèrica del Sud (Xile i Argentina), Austràlia i Nova Zelanda. En la majoria dels casos, els nius estan construïts sota terra, però en àrees urbanes solen trobar-se en cavitats de parets, espais entre sostres, golfes,...

Importància Sanitària i Riscos: No presenta un comportament agressiu cap a l’ésser humà, encara que pot atacar si se sent molestada. Aquesta actitud s’incrementa a la tardor, quan s’acosta la fi del seu cicle i escasseja l’aliment, o si el ni és pertorbat. En aquests casos, cal tenir en compte que les picades contenen una feromona de marcatge, que ajuda altres vespes a identificar l’agressor.

Plaga: Aquí és una espècie autòctona, per tant, hi ha un equilibri entre les espècies que depreda i les que la depreden a ella. Tot i això, als països que ha envaït sí que es considera una plaga ja que trenca aquest equilibri entre les espècies de la zona i ocasiona danys econòmics en agricultura, ramaderia, apicultura i turisme. En qualsevol cas, sigui el país que sigui, sempre és millor evitar la dolorosa picada que provoca si se la pertorba.

Tractament:

Existeixen diversos sistemes de lluita contra les vespes i abelles, pel que valorarem la situació i triarem el tractament més adient a cada entorn i circumstància.

Tractament amb trampes de captura

  • Utilització de trampes de captura amb atraients específics.
  • Aquestes trampes no contenen cap mena d’insecticida.
  • No requereix tancar la zona a tractar, ni  retirar els aliments, ni fer-ho de nit.
  • No crea problemes d’immunitat.

Tractament amb insecticides d’acció per contacte

  • El tractament és realitza mitjançant polvorització o  espolvoreig que s’aplicarà a les àrees sensibles a aturar-se els insectes i a possibles llocs de nidificació.
  • No són productes tòxics, són productes plaguicides amb catalogació màxima de nocius i són altament efectius.
  • No crea problemes d’immunitat.
  • Tractament puntual o contracte anual: inspecció inicial, tractament de xoc i seguiment periòdic.
  • Requereix tancar la zona a tractar, retirar els aliments i té un termini de seguretat que cal respecta abans de tornar a entrar a la zona afectada.

Si creus que aquest és el teu problema, no dubtis, contacta amb el nostre equip d’experts.