Què és: Les musaranyes són petits mamífers insectívors que es caracteritzen per tenir ulls molt petits i un llarg musell amb vibrisses molt sensibles. Encara que s'assemblen als ratolins, no estan emparentats amb ells més aviat amb els talps.

Classificació: Els sorícids (fam. Soricidae) es coneixen comunament com a musaranyes o musganys. S'assemblen als rosegadors per convergència evolutiva, encara que no hi estan emparentats. L'ordre Eulipotyphla inclou les famílies dels talps, els eriçons i les musaranyes entre d'altres. Hi ha en total 385 espècies, classificades en 26 gèneres (A Espanya hi ha 11 espècies de 4 gèneres diferents). En alguns casos, la correcta identificació de l'espècie és molt difícil i es recorre als exàmens dentaris o fins i tot a l'anàlisi de l'ADN. A Grosso modo es distingeixen les musaranyes de dents vermelles, per acumulació de ferro que tenyeix de vermell la dentadura, i musaranyes de dents blanques a la qual pertanyeria la musaranya comuna (Crocidura russula), la més abundant de les musaranyes a la Península Ibèrica. Serà aquesta darrera la que descriguem amb més detall a continuació.

Morfologia: Les musaranyes en general són un grup de petits mamífers. A Àsia, la musaranya casolana (Suncus murinus) és la més gran i fa 15 cm (100 g) i la més petita és la musaranya etrusca (Suncus etruscus) fa uns 3,5 cm (1,8 g), sent el mamífer més petit per ara conegut. El cap i el cos de la musaranya comuna (Crocidura russula) mesura entre 5,4 i 8,5 cm (4,7 – 12g). Després cal afegir la cua, entre 2,8 i 5 cm. En el cas de les musaranyes, la cua sol mesurar una mica més de la meitat del que mesura el cap i el cos junts. El seu musell és molt perllongat i de forma punxeguda, els ulls són petits i les orelles sobresurten clarament del pelatge. Aquest és curt, molt dens i vellutat i el color varia segons l'edat, l'època de l'any i la localització geogràfica. Els joves solen ser gris uniforme, mentre que els adults són bruns a l'estiu i gris fosc a l'hivern. El ventre és sempre gris clar, de manera difuminada, sense una línia que delimiti el ventre del dors. Presenta una dentadura blanca, formada per 28 peces dentals. La seva fórmula dentària és: 3/1, 1/1, 1/1, 3/3.

Comportament: Són mamífers extremadament actius, no hibernen, mengen de dia i de nit, i les seves hores de més activitat són les crepusculars. Algunes espècies no sobreviuen sense menjar més de quatre hores i poden arribar a menjar diàriament el seu pes en insectes. Per això han de viure en llocs on abundi l'aliment: bàsicament insectes invertebrats, encara que poden aprofitar la carronya o bé caçar petits vertebrats entre d'altres (cucs, ratolins de camp, sargantanes, aranyes, cargols...). Tenen unes glàndules odoríferes com a mètode de defensa. La desagradable olor que produeix espanta a depredadors (gossos, óssos rentadors...) encara que no a tots (les aus com rapinyaires o òlibes tenen un olfacte poc desenvolupat). A més, algunes espècies de musaranya, com els talps, tenen una substància paralitzant a la saliva que els ajuda a capturar les seves preses (insectes i cucs). És un animal territorial i solitari, encara que a la musaranya comuna se la coneix per ser més sociable que d’altres musaranyes. Aquesta perd part del caràcter territorialista per compartir el niu durant l'hivern i així mantenir la calor, encara que quan surt a l'exterior per alimentar-se segueix fent-ho en solitari. En època de cria els mascles protegeixen en certa manera les cries, encara que són les femelles les que solen ser més agressives.

Hàbitat i Distribució geogràfica: La seva distribució és gairebé mundial, es troben a Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica del Nord i part de l'Amèrica Central. És una espècie força generalista i se la pot trobar en multitud d'hàbitats, encara que predomina sobretot amb terres rocosos, en boscos humits (caducifolis i de ribera), parcs, jardins, deserts o fins i tot en zones urbanitzades, encara que rurals, com a graners, camps de cultiu i els seus límits...

Importància Sanitària i Riscos: Les musaranyes no són una plaga com a tal, ja que, encara que tenen una taxa de reproducció molt alta també tenen una taxa de mortalitat alta. De fet, és un bioindicador, la presència de musaranyes ens indica que el medi natural en què estem està poc contaminat.

Plaga: Encara que no ho sembli les musaranyes, al seu nivell, són depredadors voraços. En menjar tant i tantes hores ajuda al control d'altres plagues d'insectes. Elles mateixes són presa d'aus rapinyaires i mamífers, sent una gran aportació a nivells tròfics superiors.