Què és: és una espècie de mosquit cosmopolita que s'adapta a diferents nínxols ecològics, es caracteritza principalment perquè les seves femelles, hematòfagues (ectoparàsits), piquen l'ésser humà (hostes) provocant-los urticària des d'unes hores fins a uns dies.

Classificació: A l'hemisferi nord Culex pipiens és el mosquit comú, mentre que a l'hemisferi sud és Culex quinquefasciatus. Hi ha certa controvèrsia perquè alguns autors parlen d'una variant o subespècie anomenada Culex pipiens molestus. Aquesta variant hauria ocupat hàbitats subterranis a zones urbanes (metro de Londres) i tindria preferència per picar l'home, mentre que la variant original C. pipiens mantindria les seves preferències ornitològiques i residiria a zones més rurals.

Morfologia: Les dues variants de Culex pipiens són morfològicament molt similars i es distingeixen bàsicament pel seu caràcter més molest i algunes adaptacions al medi subterrani. El cos del mosquit és allargat i de color marró o groc palla, només si et fixes bé pots observar que no té un color homogeni ja que algunes escates són clares i d'altres més fosques. A la zona dorsal trobem més escates fosques i algunes clares mentre que a la zona ventral és a la inversa. Això confereix un color més fosc al dors i un color més clar a la part ventral. Cos entre 4-10 mm, dividit en 3 segments: cap, tòrax i abdomen. Al cap trobem els ulls compostos, les antenes (plomoses en mascles, filiformes en femelles) i la probòscide (aparell bucal modificat i de forma allargada) per la qual s'alimenta. Als mascles és més rudimentari mentre que a les femelles està adaptat per perforar i succionar la sang, principalment d'animals de sang calenta. Del tòrax surten les seves llargues potes, fines i uniformement fosques. També presenten un parell d'ales llargues, primes i, a diferència de les mosques, estan recobertes de petites escates als nervis o venes. El segon parell, com a característica principal de l'ordre dels dípters, ha involucionat i s'ha transformat en un parell de halteris o balancins per mantenir l'equilibri i agilitzar els vols. L'abdomen es pot eixamplar després d'haver-se alimentat, cosa que és molt visible a les femelles després de picar-nos.

Cicle Biològic: L'insecte passa per diverses fases (ou, larva, pupa i adult). Des de la posta de l’ou fins que emergeix l’imago de la pupa passen dues setmanes. L'ou necessita aigua per eclosionar, i les quatre fases larvals i la pupa també necessiten aigua ja que són aquàtiques. Un cop formada la pupa, l'adult surt dos dies després i un cop sec ja pot volar. Els mascles solen viure una setmana i les femelles al voltant de dues. Les femelles necessiten una font extra de proteïnes perquè els ous es desenvolupin, per això s'alimentarà de la sang de diversos animals al llarg de la vida. Encara que això no és necessari per a la primera posta, que en insectes aquesta primera posada sol ser més petita i menys nombrosa que les posteriors. Ponen els ous enganxats, formant grups de 50-200 i sempre prop d'una font d'aigua (circulant o preferiblement estancada) o damunt d'ella. Els ous tenen forma allargada i els disposen en vertical, un al costat de l'altre, formant estructures que es coneixen com a cònjules, per la seva semblança amb una nau (embarcació). Es ponen molts ous perquè hi ha una gran mortalitat, ja que les larves (de poca mobilitat) alimenten peixos, granotes i altres animals. Les larves solen penjar de cap per avall de la superfície de l'aigua i respiren mitjançant un sifó. Són filtradores, netegen l'aigua de restes orgàniques (fulles caigudes, altres microorganismes) i excreten nitrogen, que, com que és un nutrient limitant, fomenta el creixement de les plantes. Passades les 4 fases larvàries, es forma la pupa, etapa en què estan dos dies sense alimentar-se, i d’aquí emergeix l'adult. Els mosquits tenen una vida sexual molt activa, per això les femelles brunzen, per cridar els mascles a reproduir-se, i aquest cicle es pot repetir unes quantes vegades al llarg de la seva vida. Una femella que viu uns 15 dies pot arribar a pondre prop de 1000 ous. Des d'abril fins al novembre, trobarem els mosquits actius, quan les temperatures baixin (no suporten temperatures sostingudes per sota dels 12ºC), els mosquits entren en diapausa. En el cas de Culex pipiens són les femelles les que passen l'hivern a algun refugi fosc, fresc i humit (garatges, magatzems, pous o grutes entre les roques). Ja que les femelles no faran postes d'ous, sinó que passaran l'hivern, elles s'alimenten de nèctar i sucs dolços, sense picar els humans.

Comportament: Culex pipiens té hàbits nocturns, per tant, ens atacarà entre la posta i la sortida del sol. A més, es desplaça poc del seu lloc de cria, on el trobarem com a molt a poques desenes de metres més lluny. Tant mascles com femelles s'alimenten de pol·len, suc de fruites i nèctar, encara que les femelles necessiten un suplement alimentari proteic per a la posta dels ous i l'obtenen de la sang de les víctimes. Alhora que absorbeixen aquesta sang, també inoculen altres substàncies, com la seva saliva que produeix pruïja, inflor i irritació. També injecten proteïnes anticoagulants per facilitar l'extracció de sang i alleujar el dolor durant la picada. A més, també poden injectar microorganismes que hagin recollit de víctimes anteriors, treballant així com transportadors de les malalties, això s'anomena ser vector de malalties. En el cas de C. pipiens és una espècie que es pot considerar inofensiva, ja que, encara que pot transmetre malalties com la malària, la febre groga, el dengue o la filariasi entre d'altres, a la nostra àrea geogràfica no hi ha malalts de malària perquè vingui un mosquit, s'infecti i escampa la malaltia. A més, aquestes malalties, si es diagnostiquen a temps (com sol passar en països desenvolupats), no són mortals i amb prou feines deixen seqüeles, cada cop menys. Culex pipiens té preferències ornitofíliques, encara que no menysprea qualsevol animal de sang calenta, com ara l'home. Quan les condicions climàtiques són desfavorables per als mosquits i el desenvolupament, entren en diapausa. La diapausa és un estat de latència programada que es dóna a l'hivern a zones temperades i a les estacions seques de les zones tropicals. Per tant, durant l'hivern no desapareix, depenent de l'espècie de mosquit es queda latent una fase o una altra del cicle. En el cas de Culex pipiens són les femelles les que hivernen i s'amaguen a llocs foscos, frescos i humits. D'aquesta manera poden posar la primera posta de la temporada quan les condicions climàtiques són més favorables. Cal tenir en compte que els mosquits són portadors de malalties, i si aquests entren en diapausa, es veurà reflectit a la dinàmica de la malaltia que transmetin (hi haurà menys nous contagis). Així doncs, els mosquits no només són vectors, sinó que també funcionen com a reservori per als organismes patògens a l'hivern, o estacions seques, ja que es reactiven alhora. Culex pipiens és un mosquit amb gran plasticitat adaptativa, ja que pot presentar variacions a la seva apetència per les diferents latituds (Nord-Sud) o fins i tot pels diferents mitjans (subterranis, rurals, urbans...). Aquesta capacitat adaptativa és que alguns autors parlen d'una subespècie o varietat, la Culex pipiens molestus, descoberta al metro de Londres, encara que la seva distribució és mundial.

Hàbitat i Distribució geogràfica: El mosquit comú és una espècie cosmopolita i les seves diferents subespècies es troben distribuïdes per tot el món: Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania. A l'hemisferi Nord es troba C.p. pipiens, mentre que al Sud hi ha C. quinquefasciatus. D'altra banda, C.p. molestus es troba a tots els llocs del planeta que reuneixin les condicions necessàries: zones subterrànies, amb alt contingut de matèria orgànica, sense necessitat d'aigua zones subterrànies, amb alt contingut de matèria orgànica, sense necessitat d'aigua... Durant l'hivern necessita protegir-se del fred en grutes, pous, garatges o magatzems. La resta de l'any necessita alguna font d'aigua, ja sigui circulant o estancada, perquè els ous eclosionin i les larves i les pupes es puguin desenvolupar, encara que prefereixen les aigües estancades, poc profundes, temperades i riques en matèria orgànica.

Importància Sanitària i Riscos: El principal problema dels mosquits són les picades. Aquestes són molt molestes, sobretot si n'hi ha més d'una. A part, cal tenir en compte les reaccions al·lèrgiques que es puguin tenir o la possibilitat de la transmissió de malalties. Tot i que es considera una espècie inofensiva, pot transmetre malalties greus com la malària, encefalitis (japonesa, equina, veneçolana i de Sant Louis) el virus del Nil Occidental (VNO), el chikungunya, el zika, el dengue... L'agent patogen passa des de l'intestí del mosquit fins a les glàndules salivals, on espera per ser inoculat al següent hoste. Per alguna d'aquestes malalties existeix cura, com la malària, encara que no per això deixen de ser menys mortals. Per a altres, però, només es poden pal·liar els símptomes que solen afectar el sistema nerviós. També cal tenir en compte que els mosquits piquen diferents espècies d'organismes per obtenir-ne la sang. Això vol dir que poden ser vectors pont entre espècies i que podrien arribar a l'home (zoonosi). A part, cal tenir en compte que com que els mosquits no es desplacen gaire, poden tenir una gran repercussió en les persones i els animals d'una zona en concret.

Plaga: És una espècie que es reprodueix molt, i per a aquest propòsit necessita sang. Hi ha diferents factors que atrauen els mosquits, alguns els podem evitar (el color de la nostra roba), d'altres no (l'exhalació de CO₂ i d'àcid làctic, la nostra calor, el grup sanguini o la nostra suor). El millor per lluitar contra ells és prendre mesures preventives, com evitar aigües estancades, posar mosquiteres o fer un tractament a la vegetació que envolta les nostres cases. D'aquesta manera s'eliminen els individus adults que s'alimenten del pol·len i el nèctar i se'n redueix moltíssim la població. També hi ha llums insectecaptors que atrapen insectes voladors i n'hi ha de específics per a mosquits, tant per a interior com per a exterior.