Mosca Verda
Phaenicia sericata o Lucilia sericata
mosca-verda-verde-2

Descripció:

Què és: La mosca verda Phaenicia sericata és la més comuna de les mosques verd ampolla. Se la reconeix fàcilment pel seu color verd metàl·lic, encara que també podria ser blau o or. Les larves d’aquesta espècie es fan servir per a teràpia larval en pacients amb úlceres cròniques. També es fan servir en criminologia i entomologia forense para datar dates de morts ja que són de les primeres espècies en arribar a un cadàver.

Classificació: Encara que es pot trobar informació tant de Phaenicia sericata com Lucilia sericata, segons l’ITIS (Integrated Taxonomic Information System), la seva classificació taxonòmica correspon a Phaenicia. Encara que hi hagi discrepància en el gènere al qual pertany, tots dos gèneres entren dins la família dels calífors (Chaliphoridae).

Morfologia: Mosca una mica més gran que la mosca domèstica, mesura entre 10 i 14 mm. Cos dividit en 3 parts: cap, tòrax i abdomen. Se la reconeix molt bé pel color verd metàl·lic molt brillant. Al cap hi trobem els ulls, les antenes i l’aparell bucal. De la part dorsal del tronc surten les ales i de la part ventral els 3 parells de potes. L’abdomen és arrodonit o ovalat. Té 3 parells de cerres de color negre al tòrax, com també ho són les antenes i les potes. Las ales són transparents amb venes marrons.

Cicle Biològic: Insecte  holometàbol: té metamorfosi completa, per tant, passa per quatre etapes (ou, larva, pupa i adult). Les femelles ponen al voltant de 400-600 ous sempre a la nit i sobre matèria en descomposició, excrements o animals morts o ferits. Posteriorment, entre 12-24 hores, i en condicions favorables, neixen les larves que s’alimentaran de la mateixa matèria. Als 10 dies les larves, que hauran passat per 3 estadis, es convertiran en pupes, enterrant-se a la terra circumdant. Entre 1 i 3 mesos, la pupa passa a estat adult.

Comportament: Podem escoltar el seu característic brunzit al voltant d’algun animal mort, escombraries, excrement, vegetal podrit o en qualsevol lloc on hi hagi presència de matèria en descomposició. D’altra banda, una població elevada a l’interior de edificacions pot indicar la presència d’algun rosegador mort, ja que solen niar als cossos de rates i ratolins morts dins de les parets. També les podem trobar als excrements de gossos, ja que els produeix una gran atracció. S’alimenten de carn, vegetals en descomposició, escombraries o excrements. Juntament amb Sarcophaga carnària (mosca de la carn), són de les primeres espècies que arriben a un cadàver.

Hàbitat i Distribució geogràfica: Phaenicia sericata és comú en totes les regions temperades i tropicals del planeta, és molt abundant a l’hemisferi sud (Àfrica i Austràlia). Prefereix els climes càlids i humits, per tant, és molt comú trobar-les a les regions costaneres. Aquest insecte prefereix espècies del gènere Ovis (ovella domèstica), per la qual cosa no és estrany trobar-la a granges o zones rurals, encara que no arriba a ser una de les principals causes de pèrdues econòmiques en el sector oví.

Importància Sanitària i Riscos: Com la resta de les moques són vectors de malalties causades per patògens que solen estar als excrements, carronya, matèria en descomposició de la qual s’alimenten. Aquests patògens són transportats tant a la superfície de l’insecte (potes), com al seu interior (contingut estomacal). Igual que la resta de les mosques, quan es posa sobre el menjar, regurgita, alliberant tots els bacteris recollits del seu punt d’alimentació anterior. A més, també pot transmetre malalties només amb el fet de posar-se, ja que les potes també són portadores de patògens.

 

Plaga: Solen ser un problema tant pel nombre d’individus, com per l’actitud que tenen (tendeixen a afegir-se i buscar menjar), com per les malalties que poden transmetre. A més, tenen una alta taxa de reproducció, cosa que dificulta la tasca de disminuir el nombre d’individus.

Tractament:

Existeixen diversos sistemes de lluita contra les mosques, pel que valorarem la situació i triarem el tractament més adient a cada entorn i circumstància.

Control larvicida de mosques

  • El tractament és realitza mitjançant larvicida elimina les larves de i així evitem o reduïm la presència de mosques adults..
  • Espolvoreig d’aquest producte a les zones de posta d’ous de les mosques.
  • No requereix tancar la zona a tractar.
  • No crea problemes d’immunitat.
  • Inspecció inicial, tractament de xoc i seguiment periòdic.

Tractament amb repel·lents naturals

  • El tractament és realitza mitjançant polvorització o  espolvoreig d’un producte natural repel·lent per evitar que les mosques s’acostin a la zona a protegir.
  • El producte s’aplicarà a les àrees o a prop de les zones on volem que no hi hagi mosques.
  • No requereix tancar la zona a tractar.
  • No crea problemes d’immunitat.
  • Tractament puntual o contracte anual: inspecció inicial, tractament de xoc i seguiment periòdic.

Tractament amb trampes lumíniques

  • Utilització de trampes de captura amb atraient lumínic i dotats d’una planxa adhesiva que permet atrapar l’insecte. El principi d’aquest mètode es l’atracció dels insectes per la llum ultraviolada dels fluorescents.
  • Disposem de diversos tipus d’aparell de captura. Triarem els més adients a cada zona i circumstància.
  • Revisió periòdica dels aparells, substitució si es necessari de la planxa adhesiva i atraients. És recomanable substituir els fluorescents a l’inici de la temporada de calor.
  • No requereix tancar la zona a tractar, ni  retirar els aliments.
  • No crea problemes d’immunitat.
  • Tractament amb trampes de captura
  • Utilització de trampes de captura amb atraients específics.
  • Aquestes trampes no contenen cap mena d’insecticida.
  • No requereix tancar la zona a tractar, ni  retirar els aliments.
  • No crea problemes d’immunitat.

Tractament amb insecticides d’acció per contacte

  • El tractament és realitza mitjançant polvorització o  espolvoreig que s’aplicarà a les àrees sensibles a aturar-se els insectes i possibles entrades de l’exterior.
  • Requereix tancar la zona a tractar, retirar els aliments i té un termini de seguretat que cal respecta abans de tornar a entrar a la zona afectada.
  • No són productes tòxics, són productes plaguicides amb catalogació màxima de nocius i són altament efectius.
  • No crea problemes d’immunitat.
  • Tractament puntual o contracte anual: inspecció inicial, tractament de xoc i seguiment periòdic.

Si creus que aquest és el teu problema, no dubtis, contacta amb el nostre equip d’experts.