Què és: És la mosca més comuna que hi ha i més abundant a la majoria dels climes terrestres. Estretament relacionada amb l'activitat humana i coneguda per transportar microorganismes patògens tant dins com fora del cos.

Classificació: Totes les mosques pertanyen a la família Muscidae, que comprèn 100 gèneres i gairebé arriba a les 4000 espècies. A la Musca domestica es coneixen 3 subespècies M.d. calleva, M.d. domestica i M.d. vicina.

Morfologia: Insectes dípters (2 ales), braquícers (antenes curtes) que mesuren entre 4-9 mm de longitud. Tenen el cos dividit en 3 parts: cap, tòrax i abdomen. Al cap fosc trobem els ulls compostos, 3 ulls simples, les antenes i la probòscide. El dimorfisme sexual que presenten les mosques es reflecteix en la seva mida (les femelles són més grans) i als seus ulls compostos generalment vermells (les femelles els tenen més separats). Les antenes són curtes (braquícers) i tenen una funció sensorial, sobretot de tacte i una mica d'olfacte. La probòscide és la trompa de la mosca, un aparell bucal modificat: Un tub finalitzat en un label (esponja) i especialitzat en succionar. Per tant, una mosca no pot mossegar, encara que volgués. El tòrax presenta quatre línies longitudinals negres i tant les 6 potes com el tòrax estan recoberts de sensílies, que són uns pèls sensorials que detecten tacte, gust, oïda i olfacte. Del tòrax també en surten un parell d'ales, fines, membranoses i sense escates. L'altre parell d'ales que presenten tots els insectes, als dípters s'ha reduït a halteris o balancins que estabilitzen el vol. L'abdomen és groc o ataronjat amb una banda central fosca que s'eixampla al final d'aquest.

Cicle Biològic: Insecte holometàbol que passa pels estadis d'ou, larva, pupa i imago. Les femelles poden posar fins a 500 ous en grups de 75 a 150 unitats durant 3-4 dies, segons la mida de la femella (determinat per la seva alimentació en fase larvària). Els ous són blancs, de 1,2 mm de longitud i recorden l'arròs llarg. La femella els col·loca a sobre o al costat de restes orgàniques, guiada per l'olor de la descomposició (CO₂ i NH₃ entre d'altres). Aquesta matèria orgànica, humida i rica en nutrients alimentarà les larves que sortiran dels ous eclosionats 1-2 dies després de la seva posta. Les larves tenen un color pàl·lid, la part de la boca és negra i més arrodonida, mentre que l'altre extrem és més esmolat, donant una aparença cònica a la larva. La larva va augmentant de mida de 3 a 9 mm, i passa per 3 fases larvals, patint dues mudes i creixent progressivament a cada etapa. No té ulls ni potes, però té algunes crestes espinoses que ajuden a desplaçar-se. Quan arriba el moment de convertir-se en pupa, la larva s'allunya a una zona més seca i la seva pròpia pell s'anirà esclerotitzant (endurint) i enfosquint (marró-vermellós a negre) fins a convertir-se en el tegument pupari. Dins la pupa es durà a terme la metamorfosi, i passats uns 7 dies emergirà la mosca adulta, mitjançant el ptilinum, un sac al front que s'infla i contrau, exercint força contra la paret com si fos un martell. Un cop fora, la mosca sol copular entre 2 i 20 dies després de néixer, quedant la femella fecundada. La longevitat dels adults depèn principalment de la temperatura, sent el normal que visquin 30 dies, encara que poden viure només 15 dies, o arribar a 60 en condicions extraordinàries. Encara que, sense menjar només aguanten 2-3 dies. Al llarg de la seva vida, les femelles poden pondre uns 2000 ous sent una espècie molt prolífica.

Comportament: Té hàbits diürns i presenta una fototropía positiva. Conviuen amb l'home i tendeixen a agrupar-se, encara que no són gaire socials entre elles. A la nit disminueix la seva activitat i busca refugi fins al dia següent. S'alimenten de qualsevol mena de matèria orgànica, encara que estigui en descomposició. Han desenvolupat una forma curiosa d'alimentació, el que fan és vomitar els sucs gàstrics per fer una digestió externa i després succionar els fluids per alimentar-se. Si acumulen gran quantitat de líquids, els regurgiten generalment després de posar-se en una superfície on han arribat volant. D'aquesta manera transporten organismes patògens per dues vies: la via exterior són els organismes que s'adhereixen a les potes/cos de la mosca i alliberen quan es “netegen les potes”, en posar-se sobre una superfície...; la via interior són els patògens que la mosca absorbeix en alimentar-se i que després regurgita i allibera al punt d'alimentació següent. A més, el seu tracte digestiu és força curt, fent que aquests animals defequin cada 5 minuts. Encara que poden recórrer fins a 8 km volant, no solen allunyar-se gaire (100-500m) de les fonts d'alimentació i reproducció. El problema és que les fonts d'alimentació sovint són matèria orgànica en descomposició, cadàvers i/o deixalles fecals. D'aquesta manera, les mosques es converteixen en un dels vectors de malalties més preocupants.

Hàbitat i Distribució geogràfica: La mosca és una espècie amb distribució mundial, estretament lligada a l'ésser humà (sinantròpica). Qualsevol de les etapes pot resistir l'hivern, encara que el que és més habitual és que siguin ous, larves i pupes. Poques vegades es veuen els adults en actiu durant l'hivern. Sol hivernar en refugis que no descendeixin dels -5ºC, i que es mantinguin al voltant de 10 °C per al desenvolupament, generalment sota munts de fems de la producció agropecuària, o indústria relacionada, o fins i tot abocadors d'escombraries. Durant la seva època àlgida és habitual trobar-les a l'interior de les cases, bars o restaurants buscant menjar.

Importància Sanitària i Riscos: La problemàtica més gran que generen les mosques, a banda de ser un insecte molt molest, és la transmissió de malalties. Les mosques transporten els agents patògens que poden ser d'origen bacterià, víric o fins i tot helmints. Les malalties que es poden transmetre són: febres tifoides, còlera, salmonel·losi, disenteria, tuberculosi, àntrax.... Excepcionalment també poden ocasionar miasi, que seria la infestació de mosques (primer ous, després larves) dins del cos. Un altre dels problemes i riscos de les mosques és que algunes varietats són immunes als insecticides necessitant un altre tipus de tractaments o de productes químics més específics.

Plaga: Conviuen amb l'home, tendeixen a agregar-se, tenen una ràpida reproducció, transmeten malalties, transporten fins a dues vegades més bacteris que les paneroles, són resistents a alguns insecticides... ningú vol tenir una plaga com aquesta a prop...