Què és: Lasius niger és la típica formiga negra, una de les més comunes de tota Europa i que es pot trobar molt fàcilment. Coneguda com la formiga negra, comuna o de jardí, la trobem per tota Europa i algunes parts d’Amèrica i Àsia.

Classificació: Es una formiga de la subfamília Formicinae, del gènere Lasius amb 125 espècies, 23 de les quals ja estan extingides.

Morfologia: Les obreres solen mesurar entre 4 i 5 mm, tot i que també en trobem que mesuren 3mm. Son marró molt fosc o negres, amb reflexes grisos. Al cap hi trobem les antenes acolzades i les peces bucals mastegadores. Entre el tòrax i l’abdomen trobem el pecíol d’un sol segment. Finalment l’abdomen és arrodonit, no presenta fibló. La reinamonogínica, ja que només trobem una en tot el formiguer, sol mesurar 9mm, tot i que no és estrany trobar-ne d’11 mm, i en alguns casos fins a 15 mm. És més bruna que les obreres i presenta ales que s’arrenca ella mateixa després de la còpula. No hi ha formigues soldat, ja que és una espècie que no presenta castes ni grans polimorfismes (tots els individus són iguals). En èpoques reproductores però, sí trobem els individus sexuats (mascles i femelles =reines) que presenten un parell d’ales . Les ales anteriors, més petites, estan unides a les posteriors mitjançant ganxos. Un cop la reina estigui fecundada buscarà un lloc per niar. Serà allà on posi els seus primers ous, d’on acabaran sortint obreres morfològicament més petites i descolorides que aniran enfosquint-se durant els primers dies de vida. La resta d’obreres seran totes iguals i la mida final dependrà dels aliments ingerits durant el seu desenvolupament larvari.

Cicle Biològic: El cicle s’inicia amb el vol nupcial o vol reproductiu, en el qual el mascle s’aparella amb la femella fertilitzant-la de per vida. Els eixams del vol nupcial duren unes 2-3 hores i es poden donar des de Maig fins al Setembre, sent les tardes de la primera quinzena de Juny més habituals. Mentre que a Europa les alades surten als mesos estivals, al continent Americà és a la tardor. Després de reproduir-se, els mascles moriran i les femelles s’arrencaran les ales elles mateixes i excavaran una petita galeria que taponaran per sepultar-se. La reina té la capacitat d’hivernar, si fos necessari, durant 4 mesos si les temperatures són inferiors a 10ºC (mai inferiors a 0ºC) . Allà pondrà la primera generació d’ous, petits i blancs, que esdevindran larves durant aproximadament 3 setmanes. Durant aquest període, la reina cuidarà i alimentarà amb secrecions de les glàndules salivals a les larves i perdrà a prop del 50% del seu pes corporal, ja que només es podrà nodrir de la reabsorció dels músculs de les ales. En casos extrems també es pot alimentar d’un dels seus propis ous. Finalment aquesta primera generació esdevindrà individus adults, i a partir d’aquí seran elles les que s’encarreguin en primer lloc de tenir cura de la reina i d’augmentar les galeries de la colònia. Un cop assolit aquests dos primers requisits, destaparan la galeria i sortiran a l’exterior per explorar el nou entorn i començar a buscar aliment, moment crucial per la colònia per a recuperar-se de l’esforç inicial. En el moment que neixen les petites obreres, el rol de la reina passarà a ésser únicament pondre ous, mentre que les obreres, sense polimorfisme, s’encarregaran de fer les tres principals funcions: exploradores-captadores d’aliment, excavadores i nodrisses. Una generació d’obreres consta de la fase d’ou (3-4 setmanes), la fase larvària (2-3 setmanes), la fase de pupa (2 setmanes aprox.), on un cop transcorregut el període de metamorfosi naixerà una formiga adulta, més gran, més fosca i més agressiva que la primera generació. Les obreres tenen una esperança de vida mitjana de 4 anys, mentre que les reines tenen una esperança de vida de 12 anys i poden arribar als 20 anys en captivitat. La colònia promig varia entre 4.000 i 7.000 individus, tot i que pot arribar als 15.000 individus si les condicions són propicies.

Comportament: La seva alimentació és omnívora i es basa en la melassa dolça que secreten alguns pugons (àfids), els quals són considerats una plaga en l’agricultura. A canvi de l’alimentació, les formigues protegeixen als pugons d’altres insectes, ajudant la proliferació de la plaga, de manera que aquestes formigues tampoc estan ben vistes ni per jardiners ni per agricultors. També es poden alimentar de fruits carnosos, sense closca, i d’altres insectes. A l’inici d’una nova colònia, les obreres seran més cauteloses i no s’allunyaran gaire del niu, s’alimentaran del farratge que tinguin més a l’abast i evitaran altres insectes o  involucrar-se en baralles o lluites per l’aliment. A mesura que augmenti la colònia, també ho farà la seva agressivitat, arribant a robar ous, larves i pupes d’altres colònies de Lasius niger per debilitar-les. S’aprofiten que els ous tenen una superfície adherent per a poder ser transportats amb més facilitat. El creixement de la colònia és relativament ràpid (en captivitat pot arribar al miler d’individus en 3 anys), però requereixen sempre de molta humitat al niu (50-60% RH). D’altra banda suporten molt millor les vibracions i cops i també suporten millor la llum que altres espècies de formigues.

Hàbitat i Distribució geogràfica: Lasius niger és molt típica a tota Europa, incloent Gran Bretanya, on és de les poques espècies autòctones que nia a l’exterior. També podem trobar aquesta espècie tant a Amèrica del Nord, com del Sud, i finalment a Àsia. Solen nidificar a l’exterior dels habitatges, tot i que si troben un bon hàbitat també ho fan a l’interior. Per regla general prefereixen zones assolellades, sota les plaques del paviment o a les parets dels edificis. Poden recórrer grans distàncies resseguint els camins ben marcats que defineixen quan troben aliment, molt sovint és llavors quan accedeixen a l’interior dels habitatges. Es poden adaptar a molts terrenys diferents

Importància Sanitaria i Riscos: A part dels problemes de tenir una plaga de formigues als nostres habitatges on poden infestar els nostres aliments, també poden fer malbé, de forma indirecta, cultius i jardins. Diem de forma indirecta perquè les formigues no malmeten directament els cultius, però sí que protegeixen als pugons i els cuiden com si fossin ramat, afavorint la seva supervivència. Els pugons són els que s’alimenten del floema de les plantes, provocant un endarreriment en el creixement de la planta. Als jardins, poden excavar galeries al voltant de les arrels de flors i plantes, assecant-les i empitjorant la funcionalitat de les arrels.

Plaga: Al ser una de les espècies més comunes i abundants del territori, fa molt difícil el seu control. A més, poden recórrer grans distàncies en busca d’aliment, cosa que dificulta la localització del formiguer, i per tant, del seu control. En aquesta espècie és més difícil que traslladin el niu, per tant, tot i que es debiliti la colònia, al cap de cert tornarà a ressorgir. Finalment, donat que solen aparèixer de forma invasiva pot arribar a ser desagradable trobar-se tal quantitat de formigues al rebost de casa. A més aquestes formigues no emmagatzemem tant aliment com altres espècies al seu rebost, per tant, les trobem fora del niu buscant menjar més sovint. Per totes aquestes raons és recomanable fer controls al llarg de l’any.