Què és: És una formiga molt petita, de color marronós (més clara que l’argentina), a vegades gairebé transparent. Es pot distingir per l’enfosquiment a l’abdomen que a vegades té. Pot transmetre malalties ja que el seu cos funciona com a vector de Bacteris, virus i fongs.

Classificació: Dintre dels mirmícids, forma part del gènere Monomorium, un grup molt divers on trobem espècies que no s’assemblen entre sí.

Morfologia: Les obreres mesuren entre 1.5-2mm de longitud, són de color ambre clar, amb un enfosquiment a la part distal de l’abdomen, on trobem un fibló no funcional (per on es secreten feromones). En el cos dividit en cap, tórax i abdomen, trobem diverses característiques que ens ajuden a diferenciar-la: Al cap hi trobem les peces bucals i els ulls ben desenvolupats, tot i que la seva visió és pobre. També trobem les antenes acolzades amb 12 segments, i els 3 últims segments més engruixits. El tórax sense espines, és irregular i arrodonit. Entre el tórax i l’abdomen trobem el pecíol amb dos segments. Finalment, l’Abdomen ovalat acabat en punta i més enfosquit, on podem trobar-hi el fibló. Els mascles són una mica més grans que les obreres, arribant a mesurar entre 2-3mm. Són totalment negres, tenen ales i antenes rectes (no acolzades, típic de formigues). Les reines són les més grans, mesurant entre 3-5mm de longitud. Són més fosques que les obreres, més vermelloses però no arriben a ser negres com els mascles. Tot i que poden tenir ales membranoses, no volen. El seu parell d’ales anteriors s’uneix al parell d’ales posteriors (més gran)mitjançant ganxos i es desprenen del cos poc després de la còpula. Les formes alades són molt difícils de veure, ja que la còpula es fa a l’interior del niu.

Cicle Biològic: A diferència d’altres espècies, no hi ha vols nupcials, l’aparellament es produeix entre la reina i els mascles a l’interior del niu i en qualsevol moment de l’any. En un niu trobem més d’una reina (poligínia) i cada reina pot posar entre 300-400 ous al llarg de la seva vida. A més, de tant en tant, les reines acompanyades d’un grapat d’obreres, migren a llocs propers de la colònia d’origen per formar-ne una nova, expandint-se així i generant lo que es coneix com a “Brot” o “satèl·lit” vivint de forma pacífica amb la colònia original. El cicle de vida complet és de 38-45 dies, depenent de la temperatura (Tª òptima = 25ºC)i comprèn l’estadi d’ou (5-6dies), larva (22-24dies), pupa (11-15dies) i adult. L’esperança de vida dels adults, depèn de la casta a la qual pertanyi:  Les obreres viuen entre 60-90 dies, els mascles solen morir a les 4 setmanes després de l’aparellament, i les reines poden viure uns 10 mesos.

Comportament: Molt comú a l’interior dels habitatges, colonitzant canonades de llum o irregularitats constructives en les parets, en escletxes, sota el paviment, etc. Nidifica tant a dins com a fora de les construccions entre els 27 i els 30ºC. Colonitza qualsevol tipus de construcció (cases particulars, supermercats, hotels, etc.). És especialment fàcil de trobar als hospitals. Degut a l’alt nombre d’individus a cada colònia, són força difícils d’eradicar. Tenen una activitat nocturna i són omnívores Per al manteniment de la colònia generalment s’alimenten de dolços, mels, pastissos... Però necessiten més aportació proteica per la producció d’ous, per tant, també s’alimenten de carns, greixos, formatges, excrements de ratolins, larves d’insectes morts.... Als hospitals, on són una espècie bastant comuna, també tenen l’aportació nutricional de sang, líquids d’alimentació parenteral, supuracions de ferides, vòmits... Donat que poden buscar aliment tant a desaigües o escombraries com a paquets estèrils de venes, poden transmetre bacteris patògens. Totes les formigues optimitzen els seus recorreguts amb el més curt, ja que cada vegada que passen, deixen un rastre basat en feromones (a través del fibló). Com més curt és un camí, més vegades s’hi passa, més feromones deixa i més reforç positiu trobem. Les formigues faraó, però, també deixen feromones de rastre negatiu que indiquen “no passar” quan un camí és poc productiu. A més aprofiten el sistema de calefacció i cablejat elèctric a mode d’autopista per a poder recórrer grans distàncies en busca d’aliment.

Hàbitat i Distribució geogràfica: Originària del continent Africà, al principi es pensava que provenia d’Egipte, d’aquí el seu nom. Dels tròpics va expandir-se al continent europeu on no és habitual trobar-la a l’exterior, ja que necessita temperatures més temperades i si pot ser, humides. D’aquesta manera nidifica a l’interior dels edificis, normalment a llocs inaccessibles com ara escletxes i a l’interior de les parets. Aprofita cablejat elèctric i calefacció per desplaçar-se.

Importància Sanitaria i Riscos: Actua com a portador de patògens d’aliments, sobre el cos, tracte digestiu, etc. Poden transmetre bacteris del tipus: Pseudomonas, Streptococcus, Staphylococcus, Salmonella, Clostridium Micrococcus pyogenes, Proteus vulgaris, E.coli, Alcaligenes faecalis, Bordetella.... Buscant aliments poden perforar envasos estèrils i propagar encara més els patògens (bacteris, virus i fongs) que porten.

Plaga: Donada la seva capacitat de crear noves colònies satèl·lit, de nidificar en llocs difícilment accessibles i la seva alimentació omnívora, fa difícil la seva completa eliminació. S’aconsella realitzar inspeccions periòdiques per evitar que proliferi de forma exponencial.