Què és: És un grup de formigues molt divers, en primer lloc perquè hi ha més d’una espècie que conforma el grup, i en segon lloc perquè trobem morfologies diferents dins de cada espècie.

Classificació: Les formigues fusteres són un grup de formigues dins del gènere Camponotus. Dintre d’aquest gènere trobem moltes formigues comunes a Espanya i Europa, com ara C.cruentatus, una de les espècies més grans del gènere.

Morfologia: El gènere Camponotus es caracteritza per tenir el tòrax en arc convex i un pedicel format per un sol artell. Tenen les antenes doblegades en colze. Les obreres són de color generalment negre, però poden tenir tints o parts marronoses, vermelloses o gairebé daurades mentre que les reproductives solen ser completament negres. Algunes espècies tenen el tronc vermell, fent que es confonguin amb la Formiga Reveixí o Cuallevat, Crematogaster scutellaris. El color dels ous, larves i pupes pot variar en funció de l’espècie. Una altra característica que les diferencia és que les obreres solen tenir una cap gran i el tòrax petit, i les reproductives viceversa. D’altra banda, les reproductives són les úniques alades, sent aquestes transparents o amarronades. Les ales anteriors de les reproductives són més llargues que les posteriors i són molt difícils d’arrencar (a diferència dels tèrmits). Les obreres de les formigues fusteres són polimòrfiques, el que significa que dins de la mateixa colònia poden existir formigues de diferents mides. A més, les espècies del gènere Camponotus es consideren de les més grans dintre de la família de les formigues. Les obreres adultes poden mesurar entre 6-12 mm de llarg, els mascles amb ales poden arribar a més de 18 mm i  finalment la reina creix fins a 20 mm.

Cicle Biològic: A principis de l’estiu, en un dia de cel clar i sense vent, surten les reproductores, tant mascles com femelles (de moment princeses). Durant el vol nupcial es produeix la còpula, després els individus cauen al terra. Els mascles moriran a la intempèrie pocs dies després, mentre que la femella, fecundada de per vida, buscarà el lloc propici per nidificar. Camponotus sp. pot nidificar dins la fusta, o bé al terra, formant les estructures conegudes com a “Tacarúes”. Un cop trobat el niu (un forat a la fusta, segellat per ella mateixa), la femella ha de crear-hi a dins la colònia: pon els ous de la primera generació que alimentarà i cuidarà ella mateixa. L’etapa d’ou dura uns 24 dies, la de larva uns 20 i la crisàlide o pupa uns 24 dies. Aquestes primeres obreres es quedaran petites perquè hauran rebut poc aliment, però en quant puguin, sortiran del niu per alimentar-se elles mateixes, a la reina i a les larves que la reina posi a posteriori. A partir d’ara, les obreres també s’encarregaran d’excavar més galeries al niu i la reina només de pondre ous. La reina pot pondre entre 15-20 ous el primer any i fins a 30 a partir del segon. Els ous completen el seu cicle de vida als 60 dies. Les obreres poden viure fins a 7 anys, mentre que la reina pot arribar als 25 anys. D’aquesta manera la colònia anirà creixent i trobarem 5 tipus diferents d’individus: la reina, les obreres, els soldats(que són femelles estèrils, com les obreres) i les reproductives, tant mascles com princeses (reines encara no fecundades). A més, dintre de les obreres hem de diferenciar les que excaven galeries del niu, les que recol·lecten aliment i les que tenen cura dels ous i les larves. Quan la colònia tingui uns anys, podrà produir les seves formigues reproductives, tancant així el cicle. Una colònia madura pot estar formada per 3000-4000 individus.

Comportament: Les formigues fusteres són espècies que es caracteritzen per fer el seu niu dins de la fusta. Per això moltes vegades poden ser confoses amb tèrmits. Però, a diferència dels tèrmits, no mengen fusta, només la utilitzen per formar el seu niu, excavant més i més galeries a mesura que creix la colònia. En general, busquen fusta que ha estat desgastada per la humitat, la descomposició o per altres insectes. Quan la infestació d’aquestes formiguers és severa, és normal trobar piles de serradures al voltant de la fusta.

Hàbitat i Distribució geogràfica: Camponotus és un grup ecològicament divers distribuït en totes les regions del món, sobretot en zones d’alta humitat. A la zona del mediterrani, tant a Àfrica com a Europa, trobem gran abundància d’aquesta formiga i a la zona neotropical de Nord-america trobem molta diversitat d’espècies.

Importància Sanitaria i Riscos: Solen ser un problema econòmic per deteriorar la fusta dels cèrcols i de les cases. A l’interior de les cases es solen trobar al lavabo, safareig, soterrani, bodega, o qualsevol lloc on hi hagi canonades que poden degotar, ja que els hi agrada la humitat. També poden trobar-se sota les teulades, atacant bigues i altres elements estructurals, o  provocant problemes d’humitats.

Plaga: Com qualsevol tipus de formiga, poden trobar el niu en alguna estructura de la casa (o rodalies) i malmetre elements estructurals per construir el seu niu, i menjar-se els nostres aliments, infestant les cuines.