Què és: És una espècie invasora i molt agressiva de formiga. Tot i ser més petita que altres espècies natives, és més agressiva, ataca a les espècies autòctones i s’apropia del niu per envair el seu territori, provocant efectes devastadors en la biota i biodiversitat local. Pot formar colònies enormes, ja que les colònies veïnes treballen de forma col·laborativa.

 Classificació: De la família Formicidae, el gènere Linepitherma és originari del continent americà i està composat per unes 20 espècies, tot i que han aparegut colònies invasores arreu del món (excepte Antàrtida) des del segle XIX.

 Morfologia: Només es distingeixen dos castes: Reines i Obreres. Les reines mesuren entre 4-6 mm i les obreres entre 2.2-2.8 mm. De color cafè o caramel, tot i que quan tenen l’abdomen distès, perquè emmagatzemen líquid, aquest sembla de color mel. Com totes les formigues, tenen les antenes en angle.

Cicle Biològic: Les societats de L. humile són poligíniques (moltes reines per colònia), fins arribar a tenir centenars de reines que posen 20-30 ous diaris. Això els hi permet arribar als milers d’obreres fàcilment. Els ous assoleixen el seu desenvolupament definitiu cap als 75 dies que originen grans files d’obreres en totes les direccions.

Comportament: Donat que varien freqüentment la ubicació dels seus nius, les fa molt difícils de controlar. És omnívora i d’hàbits nocturns. Es pot alimentar tant d’insectes (cadàvers principalment), com d’aliment líquid (melassa de pugons, i ocasionalment nèctar de flors). Reuneixen diverses característiques que la fan una plaga potencial allà on va:

• No requereixen de vols nupcials per a reproduir-se, poden copular a l’interior dels formiguers. Per tant l’índex de supervivència de les reines fecundades s’aproxima al 100%, mentre que d’altres espècies que sí requereixen vols nupcials aquest mateix índex és més pròxim a l’1% : Solen ser devorades per ocells, aranyes, afectades pel mal temps, aixafades per animals més grans... i les que arriben a sobreviure, han de trobar un lloc propici pel nou niu, i treballar-hi en la construcció.
• Formen nous formiguers per gemmació: Les reines recentment creades poden colonitzar nous territoris emportant-se unes 20 obreres amb ella. Les obreres construiran un nou niu i cuidaran de la reina, protegint-la i alimentant-la.
• Les colònies veïnes es reconeixen entre sí com a “parents” i no s’ataquen, és més treballen de forma col·laborativa i s’uneixen per combatre contra altres espècies de formigues, les autòctones. Això els hi permet construir supercolònies com la que uneix Espanya i Itàlia amb un formiguer d’uns 6.000Km.

Hàbitat i Distribució geogràfica: Argentina i Brasil es consideren els llocs originaris per a la formiga argentina, tot i que a finals del s.XIX ja van començar a detectar-se fora d’aquests països. Aquestes formigues en el seu hàbitat autòcton formen colònies de formiguers i periòdicament batallen entre els diferents nius pel control del territori, produint una regulació natural de la població. No obstant, canvien el seu comportament quan envaeixen terres més llunyanes arribant a formar colònies gegantines (supercolònies), que abasten grans extensions de centenars o milers de quilòmetres.

Importància Sanitaria i Riscos: És considerada una espècie invasora perquè ataca i destrueix totes les espècies natives de formigues del lloc que han envaït, produint dràstics canvis en l’ecosistema. A més també interromp processos naturals clau com la dispersió de llavors d’algunes plantes.

Plaga: Donada la seva reproducció sense vols nupcials ( 100% d’èxit reproductiu), la seva capacitat de formar formiguers per gemmació i la forma col·laborativa que tenen les colònies fa que sigui una plaga difícil de combatre i controlar.