Què és: És una formiga d’uns 3-4mm de llargària, molt fàcil de distingir pel seu cap vermell en contraposició amb la resta del cos negre. A més, el seu abdomen acaba en punxa, de manera que té forma de cor o de pica (♠). Fan nius a les fustes mortes o escorces dels arbres, per tant és un tipus de formiga fustera.

Classificació: Són himenòpters (tenen cintura, un estretament entre tòrax i abdomen) de la família de les formigues, Formicidae. Aquest taxó està dividit en subfamílies, una de les quals és Mirmicidae, la qual en forma part Crematogaster sp. Els mirmícids es caracteritzen perquè no envoliquen les seves pupes en capolls i perquè el pecíol es troba en els dos primers segments de l’abdomen. De les 14000 espècies de formigues, 7000 són mirmícids.

Morfologia: És una espècie inconfusible a simple vista pel contrast entre el cap vermellós i el tòrax i abdomen bruns, pràcticament negres. Com a himenòpters que són, trobem un estretament molt visual entre el tòrax i l’abdomen. A part, el tercer tagma (l’abdomen), presenta pecíols (constricció del segment) en el seu primer i segon segment, fent visualment  més marcada aquesta “cintura”. Antenes en forma d’angle, característica de les formigues.

Cicle Biològic: Tota la colònia prové d’una única reina, això s’anomena monogínia.  La posta es produeix a l’estiu. L’eclosió de les larves es produeix principalment al setembre i passen l’hivern a segon estadi; a la primavera següent donen lloc a les larves de tercer estadi, que passen a la fase de pupa durant l’estiu. Cap a mitjans i finals de l’estiu s’esdevé la principal emergència d’obreres i els individus sexuats apareixen a finals d’agost. Tota la colònia està composada per molts nius o calies (policàliques) i poden arribar a créixer exponencialment en èpoques de bonança. En absència de la reina, es pot donar lloc a la telitòquia: una obrera pot posar ous viables que esdevinguin noves obreres.

Comportament: És força característic el seu comportament de defensa reactiva, ja que quan se la molesta mossega i aixeca l’abdomen amenaçadorament alliberant una substància química que alerta a la resta de companyes. Aquesta feromona, avisa a la resta de formigues que surtin a ajudar a combatre i mossegar contra l’amenaça, perseguint-la i tot. No dubten a contraatacar especialment quan es manipulen o colpeixen els troncs o branques on hi ha la colònia. Entre març i octubre forma pistes de recol·lecció llargues i ben definides. Les obreres transporten substàncies emmagatzemades al pap, que és una bossa membranosa comunicat amb l’esòfag, ubicat entre mandíbules i coll. Principalment són substàncies líquides ensucrades, que prenen de pugons però també materials sòlids com ara restes d’artròpodes, petits insectes, etc.

Hàbitat i Distribució geogràfica: És una espècie molt comuna i abundant en la conca del Mediterrani que construeix les seves colònies principalment en soques i troncs caiguts o en branques mortes d’arbres vells o decrèpits. També nidifica sota l’escorça dels arbres, com  pins i alzines sureres, així com en esquerdes i clivelles de construccions, on fabrica el niu amb una barreja de fusta mastegada i terra.

Importància Sanitaria i Riscos: Aquesta espècie no és important per la transmissió de malalties però sí pel dolor de les seves picades. Si dona la mala sort que estàs manipulant material elèctric, o estàs enfilat a l’arbre... pot ser que com a reacció de la picada caiguis de l’arbre o t’enrampis....

Plaga: Són una plaga per a la indústria del suro, donada la seva abundància sobre les alzines sureres; les seves colònies es desenvolupen en gairebé tot el gruix del suro en el qual practiquen perforacions, galeries i cambres que pot arribar a reduir la seva espessor en un 25%, amb les consegüents pèrdues econòmiques. Són, a més, molt molestes per als peladors, donada la seva agressivitat i dolorosa mossegada. Ataca també les piles de suro, causant de vegades danys importants si romanen molt de temps emmagatzemades al mateix lloc.