Què és: Grup de vespes molt comunes que es caracteritzen pels seus nius, confeccionats amb una pasta semblant al paper. Moltes de les espècies del grup s'assembla morfològicament, la qual cosa fa difícil la seva identificació. De fet, moltes de les referències a una espècie concreta estan mal determinades i en realitat pertanyen a una altra.

Classificació: De les 6.000 espècies de vespes (fam.  Vespidae) que hi ha, com a mínim 216 pertanyen al gènere Polistes, de les quals 10 viuen a la península ibèrica. Els polístids es caracteritzen per ser vespes amb l'abdomen més estret i tenir un cos més petit.

Morfologia: Atès que hi ha moltes espècies diferents ens centrarem en la descripció de Polistes dominulus i P. gallicus, què són les espècies més abundants. Tenen el cos dividit en 3 parts: cap, tòrax i abdomen. Les 3 parts combinen els colors negre i groc, advertint de la seva perillositat; L'exoesquelet és llis i brillant i no presenta vellositats. Són vespes de mida mitjana, la reina mesura entre 10-17 mil·límetres, mentre que les obreres solen mesurar uns 12 mm, i poden assolir els 3 cm d'envergadura alar. Es diferencien d'altres vespes per ser de mida més reduïda, per tenir un abdomen més estret i durant el vol és fàcil reconèixer-les perquè despleguen les potes de darrere (no les recullen), tot això fa que siguin unes vespes més gràcils. Al cap hi trobem un parell d'ulls compostos i els ocels (ulls simples), en formació triangular, situats entre els dos ulls compostos. També tenen antenes que solen ser grogues o ataronjades, amb una base negra. Les seves ales són d'un negre fumat i es peguen longitudinalment (o en "V") quan estan en repòs. Les femelles tenen un fibló a la base de l' abdomen, els mascles no. Els mascles es distingeixen bé per tenir els ulls de color verd clar. El niu, que sembla un ram inclinat, se sosté mitjançant un gruixut peduncle. Està constituït per un sol panal amb cel·les idèntiques, de secció hexagonal amb una profunditat d'uns 2-3 centímetres. El fabriquen a partir de fusta mastegada, aigua i secrecions per formar una polpa a la qual donaran la forma desitjada. Un cop sec és molt resistent fins i tot a la intempèrie.

Cicle Biològic: Un cop passat l'hivern, el niu l'inicia una femella (de vegades diverses) triant un lloc protegit. Comencen formant el peduncle al qual anirà unit el niu començant per una cel·la hexagonal central, i aniran construint les noves cel·les al voltant d'ella, formant un únic panal. Aquest no serà gaire gran, 10-50 cel·les, on les reines dipositaran els ous, un a cada cel·la i sense tapar-les, ja que hauran d'anar alimentant les larves que surtin dels ous. Es taparan les cel·les amb un fil sedàs blanc quan la larva passi a l'estat de pupa per convertir-se finalment en adult. A mesura que les larves pupin, la reina continua amb la construcció del niu, i quan emergeix l'adult nounat i desocupa la cel·la, la reina neteja la cel·la i col·loca un altre ou. Després d'1-2 mesos de l'inici del niu, les vespes nascudes són totes femelles, que s'encarregaran de protegir i alimentar les noves larves que produeixi la reina. En el cas que hi hagi més d'una reina fundadora a la mateixa colònia, les obreres les van expulsant fins que només en queda una. Les reines expulsades formaran nous nius tardans. A finals d'estiu cada reina té el seu niu i els ous que hi posin, donaran lloc a mascles (abellots) i femelles fèrtils. Quan emergeixin de la pupa, efectuaran el vol nupcial, produint-se la còpula i fertilitzant les femelles. Les femelles ja fecundades buscaran un lloc on resguardar-se de l'hivern mentre que els mascles i la resta de les obreres aniran morint fins que el niu quedi inactiu.

Comportament: Los adults s'alimenten de nèctar, líquids dolços i fruits madurs mentre que les larves són alimentades amb preses (abelles, mosques, aranyes, erugues...). Són diürnes, però suporten bé les baixes temperatures, cosa que els permet estar actives més hores del dia i en hàbitats més freds. Són insectes eusocials perquè formen veritables societats, en les quals hi ha castes ben diferenciades: reina, obreres i abellots. Cada casta té la seva funció ben determinada i cada individu desenvolupa un paper a la colònia. No són tan agressives com la resta de les vespes, però segueixen defensant igualment el niu.

Hàbitat i Distribució geogràfica: Els polístids són un grup amb una distribució mundial, tot i que en les latituds nord (Canadà o Rússia) sembla disminuir la seva presència. Cada espècie té assignada una determinada àrea al món, tot i que hi ha algunes espècies que han colonitzat nous espais. Per exemple, Polistes dominulus es considera espècie invasora en molts països, mentre que P. gallicus es manté a la seva àrea (Europa i nord d'Àfrica). Viu en una àmplia gamma d'hàbitats en climes temperats: boscos, matolls, pastures, àrees agrícoles, urbanes, suburbanes... encara que prefereix les zones de major vegetació.

Importància Sanitària i Riscos: Només les vespes femella tenen la capacitat de picar i quan ho fan alliberen una feromona que et marca com una amenaça, alertant altres membres de la colònia perquè s'uneixin a l'atac. Les vespes no tenen per què morir en picar, a diferència de les abelles. La temperatura és un dels agents que intervé en l'agressivitat de les vespes, per tant, s'intenta retirar els nius en hores crepusculars.

Plaga: Tot i ser una espècie autòctona i que construeix nius relativament petits, és preferible retirar-los a córrer el risc de ser picats per acostar-te massa.