Què és: És la vespa autòctona (Vespa crabro), més gran que una vespa convencional, i de mida similar a la invasora vespa asiàtica (Vespa velutina). La vespa europea comparteix  el seu nom comú amb Vespula germanica, encara que es distingeixen pel context o especificant-ne la mida.

Classificació: V. crabro és l’única espècie dins del gènere Vespa que és autòctona. Si trobem altres espècies del gènere Vespa seran invasores com: V. velutina i V. bicolor.

Morfologia: És una vespa de grans dimensions, la reina mesura entre 25 i 35 mm, les obreres són més petites. L’abdomen és de color castany amb la part posterior de color groc. Les ales són vermelloses i les potes de color marró.

Cicle Biològic: Les reines emergeixen de la seva diapausa a la primavera i busquen un lloc propici on construir el seus nius, com poden ser a les cavitats d’arbres o a altells d’habitacions edificades. El construeixen amb la polpa de la fusta mastegada i empastada amb la saliva, cosa que produeix una substància similar al paper. Es dipositen pocs ous, dels quals naixeran les obreres infèrtils. Quan hi ha entre 5 i 10 obreres, aquestes es fan càrrec del niu i de proveir aliments. A partir d’aquell moment la reina es dedica exclusivament a pondre ous, mentre que les obreres cacen insectes per alimentar les larves. El niu aconsegueix el seu màxim desenvolupament al setembre als països meridionals. En aquesta època la reina pon els ous masculins (abellots) i les noves reines i al cap de poc temps, la reina fundadora mor. Les noves reines i els mascles efectuen el vol nupcial durant el qual es fecunda la femella. Poc després del ritual, els mascles moren i les reines busquen un lloc per hivernar. Mai no reutilitzen un niu de l’any anterior.

Comportament: S’alimenta d’insectes com abelles i mosques. La vespa decapita la seva presa i posteriorment se’n menja el seu contingut. No obstant això, cada obrera de vespa consumeix només una part de la seva presa ja que la resta la guarda per a la reina i les larves. La seva classificació en castes (reina, obreres i mascles) i la seva distribució interna de les tasques la converteixen en una espècie amb organització eusocial. També s’alimenten de fruites madures com peres i prunes i ocasionalment poden succionar la saba dels arbres.

Hàbitat i Distribució geogràfica: Única espècie autòctona del gènere Vespa, la seva distribució s’origina a Euràsia i en els darrers anys s’ha convertit en espècie invasora a Amèrica del Nord.

Importància Sanitària i Riscos: Poden picar a l’home, però generalment només ataquen en defensa del niu. En un primer moment si el niu és agitat o malmès, les vespes surten a l’exterior i es posen sobre el niu per observar què passa. Si el niu és novament molestat, una o diverses vespes combaten l’intrús picant-li ràpidament, travessant fins i tot la roba, i retrocedint, posant-se novament al niu. La picada de la vespa conté una feromona de marcatge, assenyalant les altres vespes l’amenaça. La seva pauta és defensar el niu a qualsevol cost, fins al punt que, si s’aplica foc, les vespes arrisquen la vida per defensar-lo i poden arribar a morir.

 Plaga: La vespa europea és la major espècie de vespa autòctona. Encara que no sol ser agressiva, sí que defensa el seu niu per damunt de tot. El problema és que moltes vegades construeix els seus nius a prop de les nostres finestres, portes, façanes,... de manera que només per entrar a casa nostra podem ser atacats.