Què és: Els (p)sicòdids són un ampli grup de dípters nematòcers coneguts vulgarment com mosques del drenatge, mosques de la humitat, mosques de claveguera, mosques arna, mosques del bany o mosques petites. Viuen en ambients humits, per la qual cosa és habitual trobar-los en cuines i banys.

Classificació: La família dels psicòdids, està organitzada en subfamilies, tribus, 140 gèneres i 3000 espècies diferents. Hi ha dues subfamilies que tenen caràcter hematòfag, un exemple seria el mosquit flebotom (vector de la leishmaniosi), tot i que la gran majoria de les espècies de la família són més o menys inofensives.

Morfologia: L'adult mesura uns 2 mm de longitud i el que més destaca són les seves ales curtes i peludes (microtriquies) donant una aparença d’arna. Vistes de lluny tenen forma de cor invertit, tot i que se les reconeix més pel seu comportament (actives de nit) que per la seva morfologia, ja que hi ha moltes espècies diferents. Solen ser de color gris, tot i que també poden ser blanques, negres o motejades. Tenen el cos dividit en tres parts (cap, tòrax i abdomen), però costa distingir-les ja que el cos sencer està recobert de pèl fi i tupit, creant un aspecte afelpat. Del cap li surten les antenes, molt característiques de cada espècie. Poden ser filiformes o espatuliformes, però en qualsevol cas solen ser bastant grans. Les antenes són estructures sensorials que detecten tacte i olfacte, la qual cosa ens indica que aquest grup es guia més per aquests sentits que per la vista. No tenen ocels, però tenen ulls compostos. Les larves no tenen ulls ni potes, són de color groc, marró, grisenc o negre, segons l'espècie i poden mesurar entre 3 a 10mm. La pupa sembla un gra d'arròs.

Cicle Biològic: Passen per 4 estadis: ou, larva, pupa i imago. La major part del temps la passa en forma de larva, ja que els adults només viuen uns 15 dies, els ous eclosionen en 1-6 dies i els adults emergeixen de les pupes en 1-3 dies. Les larves tarden entre 10 i 50 dies a madurar i s'alimenta de plantes i animals microscòpics, algues, bacteris i fongs, matèria en descomposició i sediments. Tant les larves com les pupes viuen en el biofilm i racons dels desguassos i tancs sèptics principalment. L'adult pot volar, però no se sol allunyar gaire del focus infestat. Quan emergeixen els adults, ja són madurs i es poden reproduir. La femella pot posar entre 30 i 100 ous en masses irregulars sobre superfícies gelatinoses.

Comportament: D'hàbits nocturns, tenen un vol molt lent i solen estar molt temps posades. Com que no s'allunyen gaire de la seva font d'alimentació, solen trobar-se a prop d'aigües residuals, clavegueres o desguassos. Durant el dia són més maldestres, i solen romandre a les parets, i a zones ombrejades si és a l'exterior. Si se les molesta, poden alçar el vol, tot i que no recorren grans distàncies, solen fer pocs vols i a més són curts i erràtics. Presenten fototàxia positiva a intensitats de llum intermèdies, de manera que les làmpades insectocaptores poden ajudar a reduir les poblacions.

Hàbitat i Distribució geogràfica: La seva distribució és mundial, tot i que en els tròpics és on trobem major diversitat i abundància. Segons les subfamilies, preferiran ambients més humits (banys o clavegueres), o llocs més salubres, tot i que amb alta humitat, com boscos i sabanes, coves d'animals, forats d'arbres, fullaraca....

Importància Sanitària i Riscos: A priori no són considerades una espècie perillosa, tot i que sí que poden ser ingerides/inhalades accidentalment i fer-nos passar per un mal moment o fins i tot provocar-nos alguna al·lèrgia. Si no es soluciona el problema ràpid, la població augmentarà, i aquesta buscarà aliment no només en els desguassos si no també en el nostre propi menjar, contaminant-lo ja que les seves potes transporten bacteris que abans estaven en el desguàs i ara en els nostres aliments. A més, si no s'actua, el que va començar amb una mosca al bany, pot acabar en una plaga a la cuina, ja que s'expandeixen per les canalitzacions de la casa. Finalment, cal tenir en compte que aquest tipus d'insectes poden servir de pressa fàcilment a altres insectes o aràcnids més grans, que acabaran per establir-se també a la casa.

Plaga: Per evitar aquesta plaga, el millor és mantenir les canonades netes. Un cop la plaga ja és a les nostres cases, es pot controlar relativament bé tractant directament les canonades, tot i que el millor és aportar una ajuda extra com les làmpades insectocaptores o trampes específiques per a mosques i així capturar el major nombre possible d'adults. A més, a causa de la seva petita mida, aquestes mosques poden penetrar a través de mosquiteres, de manera que les trampes poden ser una bona acció per a problemes incipients. Com que aquestes mosques no s'allunyen gaire del focus d'infestació, això també ens ajudarà a controlar la plaga el més ràpida i eficientment possible.