Què és: És un grup de mosques grans o borinots, que es reconeixen fàcilment per ser de color blau. Dins del gènere Calliphora hi ha moltes espècies, encara que en sobresurten dues: C. vomitòria i C. viscina.

Classificació: De les 160.000 espècies de dípters que hi ha 110.000 són mosques, la resta són mosquits, típules i tàbans. Un dels gèneres de mosca és Calliphora on trobem les dues espècies més representatives de mosca blava, que són C. vomitoria i C. viscina.  Cal tenir en compte que a causa de la dieta de la mosca blava també se la pot anomenar mosca de la carn i no s'ha de confondre amb la família Sarcophagidae que són pròpiament les mosques de la carn.

Morfologia: Són mosques grans o borinots, mesuren entre 6 i 13 mm tenen l'abdomen ample i robust i són de color blau gris amb reflexos metàl·lics. Una característica de Calliphora vomitoria és la presència de borrissols daurats sota la boca. Les mosques blaves presenten borrissols negres per tot el cos com a òrgans sensorials. Com a dípters que són, presenten un parell d'ales membranoses, les anteriors. Les ales posteriors han quedat reduïdes a halteris, estructures que els serveixen per maniobrar en el vol. Al cap trobem dues antenes curtes i un parell d'ulls compostos molt grans. En C. viscina.  aquests ulls són de color taronja vermellós pel que a aquesta espècie també se la coneix com a C. erythrocephala. Al cap també trobem l'aparell bucal especialitzat en succionar o llepar en esponja. Tot i que cada individu és diferent Calliphora vomitoria es distingeix per tenir un color blau metal·litzat brillant més viu que el blau grisós més apagat de Calliphora viscina.  El so de cada insecte en volar ve determinat pel nombre d'aleteigs de les seves ales. Així doncs, els borinots generen un brunzit més estrident que els brunzits de les mosques domèstiques ja que tenen menys batudes d'ales per segon. La morfologia dels ous recorda a l'arròs llarg, però més petit, essent aquests d' una mida d' 1,5 x 0' 4 mm. La morfologia de les larves de mosca és molt similar entre si, variant bàsicament la seva mida. Les larves de mosca mesuren entre 9 i 12 mm mentre que els borinots tenen larves de 10 fins a 22 mm. Aquestes mides corresponen a la mida més gran a les quals pot aspirar una larva de mosca o moscarda, ja que hi ha diferents etapes larvàries. La mida de les pupes també varia en funció de la mida de la larva, tot i que la majoria sol ser d'un color marró vermellós fosc. En el cas de Calliphora vomitoria la mida de la larva és de 18 mm quan ja s' ha desenvolupat.

Cicle Biològic: És un insecte holometàbol, això vol dir que té una metamorfosi completa i els seus estadis són: ou, larva, pupa i adult (imago). Una femella de mosca blava pot arribar a posar un total de 700 ous, agrupats en lots de 75-150 ous per posta. A més, la femella té la capacitat de retenir els ous en el seu interior fins que trobi el lloc propici on dipositar la posta. Aquest indret ha de ser tranquil, humit i amb abundant aliment preferiblement una font rica en proteïnes. Solen alimentar-se de matèria orgànica en descomposició, per aquesta raó les larves de mosca s'usen per datar la mort en cadàvers o també per a la curació de ferides gangrenades en individus vius. De fet, els ous se solen posar damunt del propi aliment, d'aquesta manera quan eclosionen les larves a les 12-16h eviten la llum i s'introdueixen en la matèria per alimentar-se. En uns 4-5 dies després de l'eclosió, arriben al tercer i últim estadi larval, on les larves busquen un lloc sec per formar la pupa. En aquest estadi estaran entre 10-14 dies i de la pupa emergirà un adult que pot arribar a viure fins a 6 mesos, tot i que normalment viuen només un mes. Les femelles poden començar a posar ous al cap d'una setmana de sortir de la pupa. L'adult s'alimenta de flors i juntament amb les abelles és un gran polinitzador, tot i que en menor mesura. En 2-3 setmanes un individu passa per tots els estadis des de l’ou fins a adult. Podem trobar aquesta mosca durant tot l'any, no hiberna, tot i que sí que disminueix la seva activitat durant els mesos més freds.

Comportament: Les mosques adultes s'alimenten de nèctar de les flors mentre que les fases larvàries s'alimenten fonamentalment sobre substàncies derivades de la carn: restes orgàniques, excrements, cadàvers... De fet, tenen un paper molt important en la descomposició d'animals morts a la natura i els detecten gràcies al seu excel·lent olfacte. També es poden desenvolupar en aliments fermentats com ara el formatge.

Hàbitat i Distribució geogràfica: És una espècie cosmopolita, viu sobretot en regions tropicals o de clima temperat. Sol trobar-se en exteriors, on hi hagi fullaraca i sòls humits que proporcionin les condicions propícies per al seu desenvolupament. Aquestes mosques són de gran importància en els cicles biològics ja que les seves larves participen activament en processos de descomposició (carn, carronya, femtes, deixalles, escombraries...), mentre que els adults participen en processos de polinització. En alimentar-se d'aquests compostos fa que aquesta mosca es pot trobar globalment, tot i que les regions en les quals és més abundant són l'Índia, les zones tropicals de Sud-amèrica (Carib)...

Importància Sanitària i Riscos: Si les paneroles solen ser repulsives, les mosques transmeten fins a dues vegades més patògens. Això és degut a l'alimentació de les diferents espècies, les paneroles s'alimenten de restes de menjar mentre que les mosques s'alimenten de restes de menjar en descomposició. A més, quan una mosca es posa sobre el menjar, vomita tot el que porta a l'estómac per descansar. Així es converteix en un vector de malalties allà on va.

Plaga: A causa del seu ràpid cicle, pot ser una plaga difícil de controlar. A més, com mosques n’hi ha a tots els llocs, poden volar i són petites, poden entrar molt fàcilment tant per finestres com per portes...