Què és: Una arna, palometa o corc de la roba és una papallona (insecte) petit i generalment d’hàbits nocturns llur larves ataquen aliments emmagatzemats (fruits secs, farines, cacau...) i pertinences domèstiques com ara roba (sobretot llana) o paper.

Classificació: L’ordre dels lepidòpters (papallones i arnes principalment) és el segon més gran de tots els insectes, essent superat només pels coleòpters (escarabats). Les 165.000 espècies que el formen estan dividides actualment en 4 subordres, essent Glossata la més gran, diversa i important. Les Arnes s’inclouen dintre d’aquest taxó, tot i que cal tenir en compte que l’ordre dels Lepidòpters s’ha anat redissenyant i reorganitzant en els últims anys.

Morfologia: El cos de l’adult mesura entre 6 i 7 mm de llarg i uns 9-14mm amb les ales esteses. Són de color ocre amb tons metal·litzats. Com tots els membres de la Familia Tineidae, a l’extrem de les ales trobem serrells, semblant pèls. Una característica típica és que quan tenen les ales plegades, aquestes s’eleven.

Les larves són completament blanques i es diferencia clarament el seu cap marronós, amb les seves mandíbules, de la resta del cos dividit en segments (3 toràcics i 10 abdominals). En cada segment toràcic tenen un parell de potes, a més també trobem 5 parells de pseudopodis (no són vertaderament potes) als segments abdominals del 3 al 6 (ambdós inclosos) i a l’últim segment abdominal. Aquests pseudopodis ajuden a distingir les larves d’arnes de la resta, ja que són les úniques que en tenen.

Cicle Biològic: Passen per diversos estadis: ou, larva, pupa (crisàlide) i adult. Això vol dir que fan una metamorfosi completa (holometàbols), ja que hi ha grans canvis estructurals i fisiològics: la larva i l’adult no s’assemblen en res. Les femelles ponen entre 40 i 200 ous, subjectats en un material gelatinós. Passats 7-14 dies eclosionen, d’on surten les larves totalment desenvolupades en 60 dies. Les larves poden passar per diversos estadis en el que la principal diferència és la mida, acabant essent d’uns 12mm. La crisàlide pot durar entre 14 i 30 dies, mentre que l’adult pot viure més de 60 dies. Només s’alimenten les laves. Els adults no s’alimenten, quan surten de la pupa es reprodueixen i ponen ous allà on hi hagi aliment.

Comportament: Els seus hàbits són nocturns i tot i tenir ales, no els hi agrada molt volar. Les larves són les causants de les destrosses ocasiones a les cases. La femella pon els ous sobre l’aliment del que disposaran les larves, les quals aniran alimentant-se i defecant allà mateix sense moure’s fins que s’acabi l’aliment. Les larves s’alimenten de queratina que contenen les fibres orgàniques com llana, pells i plomes. En altres paraules, poden alimentar-se de la roba interior, jerseis, abrics de pell, moquetes, catifes i tot allò que contingui plomes, com ara: coixins, jaquetes, nòrdics...També poden alimentar-se de fongs, líquens i fusta morta. Les arnes poden produir seda per embolcallar les pupes, però en el cas de l’arna de la roba, la crisàlide es forma a partit de restes trobades a les immediateses d’aquesta.

 Hàbitat i Distribució geogràfica: Estarà allà on tingui l’aliment necessari, molt comuna a l’interior d’armaris, ja que no els hi agrada la llum (sobretot la del sol). En la natura és habitual trobar-la en nius d’ocells.

Importància Sanitaria i Riscos: Molta gent recorda la olor a naftalina dels armaris, sobretot de la gent gran. Avui en dia ja no és tant freqüent, ja que l’ús de les fibres sintètiques va ajudar a abandonar la naftalina. Tot i així, cada vegada més s’estan recuperant les fibres naturals, per tant podem tornar a trobar aquestes plagues a casa nostra.

 Plaga: Un cop eliminada la plaga es recomana utilitzar recipients hermètics per prevenir la reaparició de la plaga.