Què és: Espècie invasora que prové de Xina, Nord d'Índia i Indonèsia. L'any 2004 es va introduir a Burdeos (França) a través d'un container de mercaderies i des del 2010 es va detectar per primera vegada a Irún (Espanya). Quan va arribar, la velocitat d'expansió es calculava al voltant dels 100 km a l'any. Es consideren una greu amenaça no només per a la biota autòctona (sobretot abelles), sinó també per a l'home per la seva alta agressivitat i perquè no hi ha depredadors que puguin regular aquesta espècie.

Classificació: Dins del gènere Vespa trobem 22 espècies i només una és autòctona (Vespa crabro = vespa grossa europea), la resta de les espècies del gènere Vespa són considerades invasores a Espanya.

Morfologia: La subespècie que s'ha establert a Europa s'anomena Vespa velutina nigrithorax, fàcilment distingible pel seu tòrax i abdomen negres, excepte el quart segment abdominal de color groc. El cap també és de color negre, tot i que la part frontal que correspondria a la cara és taronja. Tot i que el quart segment de l'abdomen és color groc-ataronjat, la resta dels segments són negres amb una línia fina d'aquest color a la base de cada segment. L'extrem de les potes és de color groc mentre que la base és marró. Les ales també són fosques, d'un color fumat. Les obreres mesuren al voltant de 2,5 cm, els mascles uns 3 cm, mentre que la reina, més gran, mesura 3,5-4 cm. L' aliment, la temperatura o el paratge durant etapes embrionàries poden fer variar la mida final de l' individu. Els nius són esfèrics o ovalats i tenen un orifici lateral a diferència dels nius de Vespa crabro que tenen l'orifici a la part inferior. Aquests estan construïts a partir de fusta mastegada i solen ser marró clar o crema.

Cicle Biològic: A l' hivern les reines fundadores entren en diapausa individualment o en grups petits, i normalment s' aixoplin en cavitats protegides. De febrer a abril la reina s'activa i cadascuna estableix una nova colònia i comença la construcció del niu primari o niu embrionari (no més gran que una pilota de tenis) on posen els primers ous dels quals sortiran una vintena d'obreres entre els mesos d'abril i maig. Quan neixen les obreres, la reina només posarà ous mentre que les obreres s'ocupen de buscar aliment, protegir i ampliar el niu (si està en una bona localització) o construir-ne un de nou traslladant la colònia. Normalment la col·locació del niu sol ser a una alçada superior de 15 m i solen utilitzar les capçades dels arbres per col·locar-los, tot i que s'han trobat nius als llocs més inversemblors. A partir de maig-juny el niu secundari creix uns 5 cm/setmana, fins al setembre-octubre que assoleix el seu màxim amb uns 1500-1800 individus entre reines, obreres i mascles (50cm d'ample i 80 cm de llarg). Al setembre neixen els mascles i les noves reines. Els mascles les fecunden i aquestes noves reines (300 aprox.) busquen refugi per passar l'hivern. A finals d'octubre-novembre la colònia disminueix les seves activitats i la reina mor, i al novembre desembre la colònia ja no és activa, perquè tant mascles com obreres moriran. Una fundadora només pot formar una colònia per any. Mor en acabar el seu any de vida i són els seus descendents (sobreviuen 200 aprox.) les que es convertiran en fundadores l'any vinent i les encarregades de la dispersió de l'espècie.

Comportament: Els adults s'alimenten de nèctar, mel i fruita madura i s'encarreguen de caçar preses per alimentar les seves larves. Aquestes preses transportades als nius són fins a un 84% abelles, la resta són altres vespes, mosques, aranyes, erugues, formigues, papallones i pugons. Si no se les molesta no són considerades un perill per a l'home, però sí per a les abelles i els altres insectes que caça. A les abelles les decapita i secciona la part del forat per entregar-les a les seves larves. És una espècie diürna, i el seu lloc d'origen té un clima molt similar a l'europeu, per aquesta raó s'ha adaptat tan bé. A més, Vespa velutina és una espècie més agressiva que la seva homòloga autòctona, Vespa crabro, i a Europa té menys depredadors, cosa que afavoreix la seva proliferació. A més, les abelles autòctones no estan preparades per defensar-se dels atacs de Vespa velutina. Si les condicions són adverses, pot entrar en diapausa, tot i que el 2019 aquesta espècie no va descansar durant l'hivern. En casos extrems aquesta espècie pot optar per assentar-se en forats del terra, en lloc de les capçades dels arbres, protegint així el seu niu de les inclemències del temps. Com totes les vespes socials, dins la seva colònia forma castes: Reina, mascles i obreres, creant una veritable societat: Eusocietat.

Hàbitat i Distribució geogràfica: Originària del Sud-est asiàtic: Xina, Nord d' Índia i Indonèsia. Està aclimatada a un medi ambient subtropical temperat, per aquesta raó, des que va arribar de França com a polissó de mercaderies, ha pogut assentar-se a Espanya, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Suïssa i regne Unit. Instal·la els seus nius en zones altes com edificis i el més habitual, arbres. Pot ocupar zones urbanes, agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes, ja que prefereix roures, àlbers i acàcies.

Importància Sanitària i Riscos: Tot i que s'han detectat morts a causa d'atacs de Vespa velutina, avispa asiàtica, aquesta no es considera una amenaça per a l'home ja que sol ser inofensiva si no se l'ataca (defensa el niu). El perill per a la vida de l'ésser humà es produeix en cas de picades múltiples, picadura única en mucosa o en persones que pateixin al·lèrgia al verí. La picadura produïda és més dolorosa que la de l'avispó europeu (Vespa crabro), ja que en ser de major grandària inocula més quantitat de verí. El major problema és per als apicultors, ja que les vespes s' alimenten de mel i cacen les abelles per alimentar les seves larves, minvant una arna en poc temps i provocant danys econòmics. Una altra de les conseqüències és un greu impacte en la biodiversitat d'insectes nadius i en els serveis de polinització en general. La disminució en la polinització pot provocar una pèrdua en la producció agrària, ja que es crearien menys fruits. Finalment, els adults, que s'alimenten de fruita, també poden provocar danys en els cultius, vinyetes o horts.

Plaga: La definició de plaga és "Aparició massiva i sobtada d'éssers vius de la mateixa espècie que causen greus danys a poblacions animals o vegetals". Atès que tant les poblacions d'abelles i altres insectes com les d'arbres fruiters i conreus hortícoles s'han vist afectades, es considera la Vespa velutina nigrithorax una greu plaga d'espècie invasora. De fet, en moltes comunitats autòctones d'Espanya es demana ajuda a la ciutadania per ajudar en la detecció dels nius primaris que se solen construir en arbres, arbustos, trasters, garatges, terrasses, façanes (orientades al sud), finestres, balcons o sostres. La destrucció de nius incipients (a partir del juny) és un dels millors mètodes per reduir les poblacions. L'època per a la destrucció dels nius ja formats és setembre-octubre, moment en què el niu és més gran i té la màxima capacitat, coincident també amb la caiguda de les fulles que afavoreix la detecció d' aquests.