Què és: És una espècie invasora de mosquit, procedent del sud-est asiàtic. Són fàcilment reconeixibles per la coloració negra amb taques i bandes blanques. És capaç de picar a qualsevol hora del dia i travessar la roba.

Classificació: Pertanyen a l’ordre dels dípters, la seva característica principal és que només presenten un parell d’ales, mentre que l’altre parell s’ha reduït a halteris o balancins que les ajuden a l’equilibri. La família dels mosquits són els culícids, que abasten uns 39 gèneres, incloent-hi un total de 3500 espècies, de les quals 200 són hematòfagues.

Morfologia: Són insectes petits, entre 5 i 10 mm de longitud. Fàcilment distingibles per la coloració blanca i negra que es contraposa amb la clàssica del mosquit autòcton, Culex pipiens, que és de color marró. Al cap i el tòrax té una única banda blanca clarament visible amb el cos negre, característica que l'ajuda a diferenciar-lo d'altres espècies. Té el cos dividit en 3 parts: cap, tòrax i abdomen. Són insectes allargats, que tenen unes potes fines i llargues. Destaca el seu probòscide, aparell bucal amb una protuberància allargada que els serveix per alimentar-se. En femelles està més desenvolupada que en mascles, que només s'alimenten de nèctar, pol·len i sucs dolços. Les femelles a banda d'alimentar-se, també necessiten un suplement alimentari proteic per a la posta d'ous i l'obtenen de la sang dels hostes. Aquests hostes solen ser animals de sang calenta, principalment aus i mamífers. Gràcies a un parell de filaments (bigotis) que té al voltant de la trompa, pot detectar els nivells de CO₂ i àcid làctic, i així acostar-se a les preses. S'hi acosten volant, ja que tenen un parell d'ales llargues i fines. L'altre parell d'ales s'ha reduït a halteris, que funcionen com a balancins estabilitzant el vol. En volar, les femelles emeten un brunzit per cridar els mascles a reproduir-se. El so característic del brunzit ve determinat per la freqüència del batre de les ales.

Cicle Biològic: En el cas dels mosquits tigre, la fase que entra en diapausa per passar les èpoques de l'any desfavorables són els embrions, quan encara estan tancats als ous. Quan les condicions ambientals canvien (augment de les hores de llum, la temperatura i la humitat), els ous latents que han passat l'hivern es comencen a desenvolupar. Aquests ous són més grans ja que contenen més greixos per passar l'hivern i arribar a la primavera. La femella de mosquit tigre mai posa els ous damunt la superfície de l'aigua, però, perquè els ous eclosionin sí que necessiten estar en contacte amb aigua: pluges, augment del cabal, acumulació en testos/oquedats, o simplement terra humit. Solen pondre uns 80 ous cada 5 o 6 dies; els ous són negres, i encara que els ponen en grup, no estan units entre si com les cònjules de Culex pipiens. Al llarg de tota la vida, una femella d'Aedes albopictus pot posar entre 300-350 ous. Aquests ous es poden adherir a les parets d'un recipient perquè quan s'ompli d'aigua s'efectuï l'eclosió de l'ou. Un cop eclosionat, passa per 4 estadis larvaris, aquàtics, en què s'alimenta filtrant bacteris i matèria orgànica en suspensió. Després es forma la pupa, on succeeix la metamorfosi i emergeix l'adult. En condicions idònies des de l'ou fins que emergeix l'adult passen uns 12 dies, encara que el que és habitual sol ser entre 15-20 dies. La longevitat del mosquit tigre sol ser entre 20-30 dies, encara que a temperatures baixes (15ºC) poden arribar als 50 dies. Aquest cicle s'anirà repetint al llarg dels mesos de bonança, des de la primavera fins a la tardor. A mesura que s'acosti l'hivern, les femelles començaran a pondre els ous més grans perquè alimentin l'embrió durant el període desfavorable.

Comportament:  A diferència dels mosquits autòctons, Aedes albopictus té la capacitat de picar durant tot el dia, encara que té un màxim en hores crepusculars. No es distancia molt del seu lloc de naixement i solen tenir un vol baix, cosa que fa que ens piquin, sobretot, als turmells i als nens a tot el cos. Gràcies als filaments que tenen al costat de la probòscide, detecten els nivells de CO₂ de les seves víctimes. A més, són atrets per la suor (més freqüent als peus), el color negre, l'àcid làctic (més present en persones altes i embarassades), el grup sanguini (prefereixen el grup 0 a l'A) … A diferència de Culex pipiens ( mosquit comú), la femella d'Aedes albopictus (mosquit tigre) no posa mai els ous a la superfície de l'aigua. Això és perquè els seus ous són més grans i resisteixen més temps sense aigua, cosa que afavoreix que es transporti (per error, en mercaderies, per exemple) i així envaeixi nous territoris. Al mosquit tigre són els ous els que passen la diapausa, si a més estan colonitzant un nou territori, el mosquit té la capacitat d'adaptar la diapausa (avançant-la o endarrerint-la) segons els diferents gradients climàtics. A més que no totes les poblacions de mosquit tigre responen igual a la mateixa quantitat d'hores de llum, la diapausa també depèn de la latitud on es trobin. Tot això afavoreix la colonització de nous territoris i l’adaptació al canvi climàtic. Cal tenir en compte que els coneixements de les poblacions de mosquits ens poden ajudar a predir la transmissió de certes malalties de què són portadors. Els organismes patògens passen a l'interior del mosquit quan aquest pica un hoste infectat; un cop dins, es desplacen fins a les glàndules salivals del mosquit on esperen per ser inoculats juntament amb la saliva al següent hoste. Les femelles són les úniques hematòfagues, ja que necessiten l'aportació proteica per als seus ous, per tant, en picar, ens inoculen la seva saliva que conté agents anticoagulants i agents patògens si el mosquit fos vector de malalties. Aquests agents anticoagulants ajuden a extreure i emmagatzemar la sang i a més minimitzen el dolor de la picada (evitant així morir en ser aixafats per l'hoste en detectar-los). A més, les femelles, són les úniques que en volar brunzen per atraure els mascles a la reproducció. De fet, els mascles no piquen i no brunzen, però sí que ajuden a la pol·linització quan s'alimenten.

Hàbitat i Distribució geogràfica: El mosquit tigre és una espècie invasora, originària del Sud-est asiàtic, des del 1979 s'ha estès per Àfrica, Amèrica i Europa, i després per tota la zona del Pacífic. No només està afegida al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, sinó que forma part de les 100 espècies exòtiques invasores més perjudicials del món. A Catalunya va ser detectada l'agost del 2004, a Sant Cugat del Vallès, pel Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Quan es va detectar, ja havia envaït gran part del llevant espanyol, encara que no es va percebre cap augment de malalties en aquesta àrea. El mosquit per si mateix pot abastar una àrea d'uns 500m, si s'estén tan ràpidament és perquè es distribueix amb les mercaderies, ja que els seus ous resisteixen bé la dessecació. Els ous eclosionen en contacte amb l'aigua, i les larves prefereixen desenvolupar-se en aigües poc profundes, ombrejades i riques en matèria orgànica. Aquests criadors poden ser en buits d'arbres a la natura, però en ambients urbans tenen moltes més opcions en jardins, patis o descampats: gerres, galledes, gerros, plats de testos, canalons de pluja, pneumàtics...

Importància Sanitària i Riscos: A part de les molestes picades que produeixen, Aedes albopictus és transmissor de malalties víriques com el dengue, la febre groga o el virus del Nil Occidental, encara que en aquest darrer cas, Culex pipiens n'és el principal vector. Els virus es troben emmagatzemats als seus reservoris naturals, ja siguin aus o el propi ésser humà. Quan un mosquit pica un organisme infectat, el mateix mosquit s'infecta, i el virus es reprodueix al seu interior. Passats uns dies d'incubació en què el virus es replica i s'expandeix a l'interior del mosquit, passa de l'intestí a les glàndules salivals, on el virus podrà infectar un hoste nou i així estendre la malaltia a la població. El 2007 es va detectar a Rávena (Itàlia) un brot d'artritis epidèmica “chikunguña”, produïda pel virus CHIK, malaltia que només s'havia detectat a països tropicals. Això va fer saltar les alarmes, ja que la globalització comercial i econòmica també està arrossegant malalties locals a la resta del món. Des de llavors s'han anat detectant brots de malalties (gairebé totes tropicals) en regions impensables fins ara. També cal tenir en compte, que Aedes albopictus pot picar a un rang molt ampli d'espècies, podent transmetre, per exemple, malalties d'aus a humans, cosa que es coneix com a zoonosi.

Plaga: Encara que la seva taxa de reproducció sigui menor que altres espècies (una femella de mosquit tigre pon 300 ous, mentre que una femella de mosquit comú posa 1000), té la capacitat d'adaptar-se al medi on està. A més, per tot el que se sent atret (CO₂, àcid làctic, color negre, tipus de sang...) la capacitat de picar a qualsevol hora del dia, de travessar la roba i de produir una picada més urticant i duradora que el mosquit comú, fa del mosquit tigre una plaga indesitjable. A tot això cal afegir que els mosquits són vectors de malalties, que no solen ser pròpies de la nostra regió, i que acaben provocant brots epidèmics.