Què és: és un grup molt ampli de vespes que es caracteritzen per construir els seus nius amb fang, d'aquí el seu nom comú. A diferència de les vespes convencionals, aquestes solen ser caçadores solitàries.

Classificació: Els eumenins són un grup molt ampli que comprèn gairebé 200 gèneres d'espècies. Moltes d'aquestes espècies són d' origen asiàtic i en els darrers anys s'ha experimentat un augment tant en el nombre d'espècies com en l' abundància d'aquestes a tot Europa.

Morfologia: La majoria de les vespes terrisseres són majoritàriament negres o marrons, tot i que també disposen alguns dels clàssics patrons de contrast: groc, taronja, vermell o fins i tot blanc. Tenen el cos dividit en 3 parts: cap, tòrax i abdomen. Com tots els himenòpters presenten una cintura entre el tòrax i l'abdomen, tot i que en el seu cas sol ser molt marcada. Del cap destaquen les antenes, forma, color i mida variable segons l'espècie, i l'aparell mastegador igualment variable. Del tòrax surten un parell d'ales les quals poden plegar longitudinalment en posició de descans. Els 3 parells de potes també surten de la part ventral del tòrax i finalitzen en unes ungles tarsals bífides. La mida és variable segons l'espècie, però solen mesurar entre 17 i 20 mm. El dimorfisme sexual que presenten aquestes espècies és un lleuger canvi en la mida, ja que els mascles solen ser més petits i, a més, menys longeus que les femelles.

Cicle Biològic: Insecte holometàbol, passa per les fases d' ou, larva, pupa i imago. Les femelles són les encarregades de construir el niu. Aquest té forma d'àmfora, olla, atuell... segons l' espècie. Un cop la femella construeix el niu, col·loca un únic ou i després l'omple amb aranyes, erugues, o larves d'altres insectes. Finalment, la femella tapa el niu amb una solapa de fang, que s'assecarà segellant el contingut. També pot passar a l'inrevés, primer caça les preses i després es posa l'ou, però aquesta segona opció és menys habitual. Quan l'ou eclosioni, sortirà una larva que s'alimentarà de totes les preses que li va deixar la seva mare al niu. Aquestes preses no estan mortes, sinó que la mare les deixa paralitzades amb el seu verí. Un cop la larva s'hagi alimentat de totes les preses vives, realitzarà la metamorfosi formant una pupa. Les 3 primeres etapes (ou, larva i pupa) succeeixen a l'interior del niu segellat. Quan ja hagi finalitzat la metamorfosi, la vespa adulta obrirà el niu i emergirà al món exterior traient primer l'abdomen, ja que és per allà per on respira. Serà llavors quan es reprodueixin mascles i femelles per formar la pròxima generació. El sexe es determina per un sistema d'haplodiplodia en el qual les femelles són diploides (2n= números parells de cromosomes) mentre que els mascles són haploides (n = nombre de cromosomes). El mascle adult només viu 3-4 setmanes, mentre que la femella viu 2-3 mesos. Les femelles poden posar uns 15 ous, o sigui que haurà de construir 15 nius individuals, cosa que li ocuparà tota la seva vida. Tot i que les larves creixen i es desenvolupen soles, no podrien fer-ho si no haguessin rebut l'ajuda de les mares, deixant-los les presses i formant el niu.

Comportament: Els adults són solitaris, no viuen en nius amb altres vespes, quan necessiten descansar s'oculten sota arbustos i matolls. Principalment s'alimenten de nèctar i alguna que altra presa (insecte o eruga). Les larves s'alimenten de les preses que la mare deixa adormides a l'interior del niu de fang. La fase de pupa, encara que pugui semblar molt tranquil·la, realment és una fase molt activa i amb molts canvis. La fase adulta és la que més fàcilment reconeixem i es basa en la reproducció per als mascles i la construcció de nius i caça de preses per a les femelles. Primer fan un niu i després l'altre, i així successivament fins a dipositar tots els seus ous, un a cada niu. Als nius també col·loquen les presses (solen ser 3 o quatre aranyes per niu), fins a omplir-lo. Es pot construir primer el niu i després es cacen les preses o viceversa, és indiferent. Construeixen els nius en llocs amb ombra i resguardats de la pluja, per evitar que es desfessin. Hi ha moltes espècies diferents de vespa terrissera i no totes construeixen un niu de zero, la majoria utilitza cavitats del terra o la fusta i elles mateixes les tapen amb fang. Altres poques, reutilitzen nius abandonats d'altres vespes o abelles, o fins i tot usen tiges buides de les plantes. Tots els nius estan tapats amb fang el qual les vespes carreguen al pap. Per formar els nius les vespes poden arribar a fer centenars de viatges. A més, busquen la consistència del fang perfecte, ni molt dur ni molt tou. També tenen en compte "el sexe del nadó", ja que els nius per a femelles seran més grans i tindran més presses perquè l'individu resultant serà més gran. Com a característica curiosa d'algunes espècies, cal destacar la relació que tenen amb alguns àcars. Els mascles transfereixen a les femelles els àcars durant l'aparellament, i elles el transfereixen als nius on s'alimenten les larves sense causar-los dany aparent. Es desconeix el perquè d'aquesta relació i si beneficia les vespes, però tenen una cavitat especial a l'abdomen anomenada "acarinari" per allotjar-los.

Hàbitat i Distribució geogràfica: Originària d'Índia, Pakistan i Àsia Central s' ha expandit ràpidament en els darrers anys gràcies a la influència de l'home. Encara que hagi colonitzat nous espais no se la pot considerar espècie invasora ja que, de moment, no afecta el funcionament dels ecosistemes que colonitza.

Importància Sanitària i Riscos: La picada d'una vespa terrissera és lleu en comparació amb la d'altres vespes, ja que aquesta paralitza a les seves preses, no les mata. Tot i així, segueix sent una picadura de vespa, dolorosa. D'altra banda, cal tenir en compte que existeixen les al·lèrgies que poden provocar un shock anafilàctic. El major problema rau en la col·locació dels seus nius, a resguard de les inclemències del temps, que sol ser a les llindes de portes i finestres. Aquesta rodalia i el seu caràcter territorial de protecció, provoca moltes vegades situacions accidentals.

Plaga: En tenir una vida solitària, no s'aglomeren en grans quantitats, tot i que cal tenir en compte que hi ha moltes espècies diferents i que totes elles estan experimentant augments poblacionals. Fins i tot les vespes es podrien considerar espècies beneficioses a causa del control que exerceixen sobre la població d'aranyes, tot i que les pròpies aranyes també exerceixen treball de control de plagues. De manera que, si tenim una plaga determinada, controlada per la caça de les aranyes i arriben les vespes, és possible que tornem a tenir aquesta plaga inicial. En qualsevol cas, si una vespa col·loca els seus nius sota l'ampit o llinda de la finestra o porta, sempre és millor retirar-los.